El rumor que et canvia la vida

S’enrecordeu de la invasió d’Irak? I de la seua justificació?  Era 2003 i ens deien que el país tenia armes de destrucció massiva. I va resultar que eixa presumpta informació era, en realitat, el rumor millor construït de la història recent de la humanitat. El seu arquitecte, un matemàtic iraquià que volia (i aconseguí) enderrocar Sadam Hussein.

Li diuen Ahmed Chalabi i va convéncer el president dels Estats Units, i els seus homòlegs britànic i espanyol, de l’existència de l’armament. Va filtrar documents falsos, amb aparença de vertaders, als diversos serveis d’intel.ligència americans. El resultat, la invasió, la destrucció del país i la caiguda de Hussein. La història d’un desastre.

Un exemple de rumor, que revisem des d’UjiNouCom en l’assignatura Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI. I ho fem escoltant Josep Maria Casasús, catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. El professor divideix els rumors en quatre tipologies: l’intencionat, que és aquell que es crea per a causar dany; l’espontani, que naix per frivolitat; el degeneratiu, que es deforma en passar de boca a boca; i l’assistit, que és conseqüència de no desmentir una errada.

A la història ha passat també com la família de banquers Rothschild aconseguí fer-se amb una fortuna immensa, utilitzant la pràctica del rumor. Va ser durant les guerres napoleòniques, en 1815, en acabar la batalla de Waterloo.

Els banquers van utitlitzar la ‘tecnologia punta’ del moment, els coloms missatgers. I van fer creure que els britànics havien perdut la guerra. Aprofitaren el desconcert per a comprar i vendre, desestabilitzar la borsa i fer-se multimilionaris.

La història està plagada de casos i els rumors són objecte d’estudi que haurem de repassar. Els textos clàssics ens remeten a Freyd (1921), Bartlett (1932) o les lleis d’Allport i Postman (1946). Però, al màster de l’UJI, ens quedem en la teoria Casasús per a practicar el periodisme: treballar a favor de l’ètica dels valors i no tant en la deontologia de les faltes.

El ball dels números informatius

Crisi i Periodisme d’Investigació, Periodisme d’Investigació i Periodisme Innovador. Tres termes que han d’anar de la mà per mantindre vigents els drets democràtics. I en això, en temps d’angoixes, les xifres poden dir molt per a mantindre els drets democràtics i lluitar contra els abusos. Parlem de Periodisme de Dades i ens ho conta, a UjiNouCom i en l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, un especialista: Antonio Delgado.

Números i més números. Ens estem habituant a escoltar xifres i més xifres com, per exemple, les de la corrupció. Xifres d’euros. La corrupció és el que té. N’és la responsable de què la fredor dels guarismes boten de ple al primer pla de la Informació. Però…. com podem entendre’ls de manera clara sense que ens maregen? I com podem fer per què es queden al nostre cap?  No debades, sempre se’ns ha dit que omplir les notícies de xifres és un enemic per arribar a ‘espectador; sobretot si parlem de mitjans audiovisuals.

Què podem fer? Visualitzar-los

Mostrar-los de manera gràfica per tal de vore’ls clarament i fer que arriben a l’espectador o al lector amb una ullada o que li permeten una visió clara i una anàlisi entenedora. Fins i tot «jugar» amb elles.  Eixa és la meta. El camí, saber tractar-los i analitzar-los amb una taula dinàmica gratuïta, què ens permeta fer ballar i barallar les xifres per arribar a conclusions informatives que donen peu a una història.

És a dir, fer periodisme de dades, no periodisme amb dades. Una nova disciplina dins del periodisme d’investigació; més encara en els temps que vivim. Una eina més en la  lluita per la transparència.

* On podem trobar les dades?

* Com demanar les dades ?

* Quines tendències ens mostren?

*Quina és l’obligació de les Administracions per a facilitar-les?

* Com plasmar els paràmetres freds en un gràfic o una infografia realment informatius?

Un món complexe, que pot ser eteri, si no sabem explicar-lo. Eixe és, i ha sigut, el repte d’Antonio Delgado, un especialista capaç de destapar misteris, com ara: hores i capricis de les targetes black. Tot un repte que es pot aprendre en el màster de noves tendències i processos en comunicació de l’UJI.

Apunta’t a la resiliència i triomfaràs

Qui no ha sentit parlar de l’au fènix? és aquell ésser mitològic que es prenia en flames, cada 500 anys, per a renàixer de les pròpies cendres. Un concepte de reinvenció personal, que hui es presenta com a nou davall el nom de resiliència. I entra a les nostres vides de mans d’un ‘resilient’ convençut: Luismi Blasco, qui ha estat convidat a una sessió de l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació.

El director de Sistemes d’Informació del Grupo Zeta i coach, Luismi Blasco, ha fet un tomb a la seua vida. Ve a l’UJI i ens parla, en primera persona, de la capacitat humana d’acceptar els canvis i els fracasos i d’eixir exitós d’ells. Una qualitat que fan pròpia els nord-americans a l’hora de posar-se a la recerca del talent. Explica com fer-ho en periodisme i des d’UjiNouCom vos fem arribar el seu missatge.

Ja sabreu que a Silicon Valley, al nord de Califòrnia, s’allotja unes de les majors corporacions de tecnologia del món. Bé, el que potser no sapigueu és que si voleu un milió de dòlars per a nou projecte serà garantia, per als gurús de Silicon, que t’hages equivocat al menys tres voltes en la vida. El que ací es considera un fracás és per a ells una virtut: la perseverància.

Us donem, a més, un truc infalible per a ser un triomfador de manual: has d’aplicar a la teua vida, al teu treball, al teu projecte les quatre D. D de Diversió, D de Diversitat, D de Dedicació i D de Domini.

A la nostra professió, la convergència de mitjans ens obliga a ser eficaços en diverses tasques. Les estructures piramidals, pròpies dels mitjans clàssics, ténen els dies comptats. Les jerarquies tipus director, subdirectors, caps de seccció, redactors, operadors d’equips i operadors d’imatge són considerades con una càrrega.

Les estructures més modernes se simplifiquen per a quedar-se en tres figures claus del periodisme: el creador, l’editor i el gestor. Si vols triomfar tria el perfil que més t’agrada i… resiliència!

Content curator: de la realitat virtual a la realitat contrastada i informativa

En este post d’UjiNouCom vos expliquem qui separa el gra de la palla davant el gran volum informatiu en el món digital. Què és el Content Curator? Una nova professió dins del periodisme que Sara Ortells ens explica en l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Pot ser un pip, un clic, un boing o vés a saber quin so pot emetre el teu mòbil, el correu, la tablet o l’ordinador quan t’avisa perquè consultes la informació que t’acaba d’arribar per la xarxa. Sense dubte, és tot un avantatge tindre a la mà tanta informació, a l’abast del teu dit gros o índex. Però eixe gran volum d’informació és veraç? Està prou contrastat? Són els nous mitjans fiables? És tota la informació correcta?

Els mitjans – com els consumidors, lectors o audiències- també reben tones i tones d’informació. Més encara hui en dia amb el ‘boom’ de les xarxes socials. Qualsevol pot donar informació o ser testimoni d’un fet. Les fonts són inabastables: des d’una agència a un free-lance, des d’un tweet a un video de Youtube, des d’un comentari en Facebook a una foto d’Instagram. I podríem continuar.

Quin és el repte dels mitjans?

A més de comunicar i informar, assegurar-se que la informació és correcta, veraç i està contrastada. Passar-la pel filtre de la veritat, pel colador que rebutge la palla i la falsedat d’allò que té pes informatiu i és real. És a dir que abans de publicar res cal sanar la informació, i fer-ho amb rapidesa. Eixe és el nou salt: Curar la informació que arriba a les redaccions.

 Qui ho fa?

El Content Curator que, segons Sara Ortells,  és un sanador de la informació, que s’assegura que allò que arriba a les redaccions compleix tots els paràmetres per a ser publicat amb garanties, per a mantindre el prestigi i veracitat de les publicacions; i no caure en paranys digitals: fakes, mentides, històries inventades, falsejades…

Una nova figura que contribueix al compromís informatiu, que ja s’està incorporant a les redaccions i que permet els periodistes treballar amb fonts fiables.

Un nou vessant professional que analitza i que investiga l’origen de les imatges, dels vídeos, de les fotografies, dels rumors… Un nou professional que està al cas de tot allò que passa i que sap allò que és tendència; cap a quins camins o temes es dirigeix la informació diària.

Conéixer en profunditat les tasques del Content Curator, i saber quines són les seues ferramentes de treball per a guanyar el pols a tot allò que Internet posa a l’abast dels periodistes per a certificar què és real, és un dels vessants professionals que podreu aprendre en l’assignatura d’Innvovació Periodística del Màster en noves tendències i processos d’innovació en Comunicació de la Universitat Jaume I.