Les tendències d’investigació en comunicació

És clar que qualsevol investigació no pot extreure’s del seu context social. Els investigadors actuals no viuen dins d’una bambolla i, per això, centren els seus interessos en les noves fórmules i ferramentes comunicatives, com són les xarxes socials i el boom dels mitjans en Internet.

Són les dos temàtiques que el món de la investigació està practicant a Espanya en comunicació en estos moments. D’elles i dels seus mètodes va parlar José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universitat Complutense de Madrid i un dels referents en les Metodologies d’Investigació i Comunicació a nivell internacional. Ho va fer al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i nosaltres ho arrepleguem a UjiNouCom.

Una investigació que, segons el professor Piñuel, és imprescindible si volem desenvolupar qualsevol projecte de qualitat. Així, cal investigar amb la mateixa intensitat, tant si anem a preparar un congrés o seminari, com per fer una tesis, un treball de fi de màster o un projecte d’I+D.

Investigar sobre la investigació

I per saber com està investigant-se, el que cal és fer una altra investigació -cercle viciós que no tindria mai fi-. Però és això el que ha estudiat José Luis Piñuel i el seu equip des del 2007 a través d’anàlisis universitàris i de mercat en comunicació; amb revistes font de comunicació; i en dos congressos de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (al 2013 a Segovia i al 2014 a Bilbao).

Mitjans, estudis i institucions on s’han aplicat objectius, camps metodològics, dades i tècniques amb les quals hem d’anar familiaritzant-nos. Encara que ens queden llunyans termes com dades categorials o paramètriques… a poc a poc anirem, per gust o per necessitat, fent-se amb elles, tot i que assumir-les durant una sessió és una tasca que, pensem, a la majoria dels alumnes d’este màster ens ha resultat prou complicada.

Amb el creuament d’elements, Piñuel conclou que dins dels estudis sobre comunicació  es tendeix a aplicar més la descripció i explicació d’una realitat que a l’avaluació social; que els investigadors abasten més l’àmbit documental i que s’arrisquen poc a experimentar; que se sol analitzar un document, el contingut i el seu discurs, per davant de fer entrevistes o discusions de grup; i que no es fa l’esforç de barallar fonts, mètodes i dades.

O el que és el mateix, que tot i que analitzem fenòmens socials canviants i sense patrons establerts, l’investigació encara s’ancora a elements tradicionals sense arriscar-se a experimentar, a treballar en el món real de les enquestes i en la vitalitat d’una societat que encén els mitjans de comunicació més que mai a través de les xarxes socials.

Noves vies d’investigació que, tal vegada, siguen necessàries per justificar els nous perfils professionals que demanda una societat que vol participar en el discurs comunicatiu.

Els periodistes… som iguals arreu del món?

Un periodista espanyol influeix d’igual forma que un xinés en la visió i transformació de la societat i de tot allò que l’envolta? Tenen els mateixos valors? Quin grau de confiança tenen els periodistes en les institucions que els donen les informacions i de quina forma la traslladen als receptors?

Són preguntes que, de segur, ens hem plantejat els professionals de l’informació i que s’intenten i s’intentaran resoldre dins d’un treball pioner en aquest àmbit: Worlds of Journalism Study, en el qual participa Rosa Berganza, doctora en Ciències de la Informació i professora de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. D’ell ens va parlar al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i les seues principals conclusions les arrepleguem a UjiNouCom.

Sobre estes qüestions, ella i el seu equip han elaborat un primer estudi del 2007 al 2011 en tot el món, des d’Alemanya fins a Egipte. Han fet enquestes a periodistes de 413 mitjans de comunicació de 21 països. Mentre que ara està fent-se un altre estudi més ambiciós (fins març de 2015) amb entrevistes a professionals de la informació de 80 països.

Molts dels elements d’estudi poden aplicar-se a l’assignatura d’Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística,  però el més interessant serà comparar els dos períodes, pel que fa als efectes en els resultats de la crisi mundial actual i de la major visibilitat i crítica cap als casos de corrupció política que, per exemple, estan donant-se al nostre país.

Primera Onada: els periodistes no influïm tant com voldríem

D’este primer període d’investigació, la professora Berganza extreu algunes
conclusions:

• Els periodistes tenen poca confiança en els partits polítics i en els polítics, d’entre altres institucions on s’inclouen el parlament, el govern, poder jurídic, policia i exèrcit.
• No obstant això, el nivell varia segons els països consultats. En general, els països en desenvolupament són els que compten amb periodistes més desconfiats en la gestió dels seus polítics. Amb tot, dins d’esta primera onada d’estudi, resulta cridaner com els periodistes xinesos tenen major confiança en els seus polítics i en el seu Govern que a altres zones amb major llibertat de premsa, el que també ens fa dubtar de la fiabilitat de les seues respostes o el grau d’opressió al qual estan sotmesos.

• També cal recalcar que els periodistes dels països occidentals mostren igual o major confiança en les institucions que la població en general. Amb la qual cosa, sembla que la capacitat d’influència del periodista es dulieix entre la ciutadania, tot i que som o hauriem de ser els principals transmissors de la tasca que fan les institucions.

Segona onada: la desfeta dels mitjans informatius

Del segon període d’anàlisi encara no hi ha cap conclusió, però el que si han trobat els investigadors són certes tanques a l’hora de determinar en quin mitjà i a qui preguntar:

• Estem davant un moment històric canviant, amb nombrosos mitjans de comunicació que desapareixen  i que estaven presents en la primera part de l’anàlisi. Així i només a nivell nacional, entre 2008 i 2013 s’han produït 9.500 despatxaments de persones relacionades en l’àmbit comunicatiu i s’han hagut de tancar 284 mitjans. Una sagnia que dificulta la tasca investigadora.

• A més, també cal parlar del boom dels mitjans de comunicació a Internet, alguns dels quals són de naixement proper i que caldria tindre en compte en la investigació.
• I un altre entrebanc, ara per ara, és saber qui és i qui no es pot considerar periodista, perquè la professió cada vegada és més ambigüa i moltes voltes no es demana el títol per exercir. A més, no hi ha cap registre ni sobre el nombre de professionals ni sobre els mitjans, amb la qual cosa una de les ferramentes fonamentals és l’Agenda de la Comunicació, encara que no recull totes les dades necessàries.

Amb tot, es calcula que hi ha entre 15.000 i 18.000 periodistes en actiu a nivell nacional que podrien formar part de les diferents enquestes que estan fent-se o se’ls faran per comparar els resultats amb la primera onada.

De segur que els factors polítics i econòmics de cada regió extreuen valoracions ben diferents, però del primer estudi ja hi ha un tret global dels periodistes arreu del món: en principi, tots busquem l’objectivitat en la nostra feina… per això se’ns dóna més o menys credibilitat i per això hauriem de continuar apostant per ella, encara que les circumstàncies cada vegada ho facen més difícil.

Premsa digital: la cursa que no para

Portes un smartphone a la butxaca, tens un ordinador damunt la taula de treball o una tablet quan vas de viatge. Són els teus vincles amb l’exterior i amb la realitat. En bona mesura, han canviat la teua manera de relacionar-te i també d’informar-te. Però… què passa a l’altre costat de la trinxera? Què ha de pensar el periodista que publica una notícia?

Eixa és l’experiència de Ximo Aguar, periodista de Valencia Plaza. Una capçalera que ha aconseguit convertir-se en referència dins del panorama informatiu digital del País Valencià.

Amb Ximo, i dins de l’assignatura Redacció Periodística Digital del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, hem conegut el dia a dia de la faena, fins i tot la nit. Tu, lector, pots prèmer en qualsevol moment la pàgina del diari per a informar-te. A l’altre costat, en el del periodista, la notícia ja ha botat fa una estona i ha hagut de reaccionar. La immediatesa accelerada és una de les claus.

Rapidesa amb sentit i amb l’estratègia felina per a atrapar des del primer moment el lector. El periodista es prepara per a la lluita contra els altres mitjans, però també amb la informació has d’estar llest per a afegir eixe pessic, eixa mirada, que els altres no donaran, perquè s’ajustaran només al fet informatiu.

Quin ha de ser el teu avantatge? Saber treballar-te les fonts, eixes que et permetran botar sobre la notícia moments abans que la resta. Això, i barallar-se amb els paràmetres SEO, perquè la teua notícia puge en el rànquing de Google News o Menéame.

Una lluita per l’èxit informatiu, que pot ser més o menys efímera (l’actualitat mana) i en què has d’estar ben pendent de les xarxes socials. Saber moure-les. El goig arriba via tweet; per l’augment dels seguidors del teu mitjà o pels retuits de la teua notícia, que no cauen del cel, sinó per l’interés que has generat, pel punt de vista analític o per donar una informació més enriquida que la resta.

Eixe va ser el repte que ens plantejà Ximo Aguar per a rematar la jugada i que t’explica UjiNouCom. T’arriba una convocatòria inesperada, la notícia s’ensuma, però ningú la vol confirmar. Has de tentar les fonts, interpretar les seues respostes, encara que siguen negatives i anunciar eixa notícia bomba abans que els altres. Pensa els paràmetres SEO, fes-la atractiva i enriquida. Tot en una hora. La cursa informativa ja porta uns metres. No pots perdre.

José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universitat Complutense de Madrid

El professor José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universidad Complutense de Madrid, és un dels principals referents en la investigació de la comunicació a Espanya. Ens fa una anàlisi sobre allò que està investigant-se ara per ara en les revistes de capçalera de l’àmbit de la informació i quines són les principals tècniques que empren.

En el següent vídeo ens explica algunes de les últimes temàtiques i tendències en el camp de la investigació.

Luismi Blasco, Grupo Zeta

El director de sistemes informàtics del Grupo Zeta, Luismi Blasco, ens parla de la convergència als mitjans i, en la seua vessant de coach, recomana no decaure davant les adversitats de la professió.

Ximo Aguar, Valencia Plaza

El periodista Ximo Aguar ens explica les claus i els reptes de la premsa diaria a la xarxa des de la seua experiència a la capçalera Valencia Plaza, que ha aconseguit convertir-se en un diari digital de referència al Pais Valencià.