La premsa local a la xarxa global

«No tenim ni idea d’on anem, però tenim pressa», són paraules del director del The Times davant el repte de la premsa d’adaptar-se a l’entorn digital. I si això s’ho planteja el director d’un dels diaris de més tirada i major prestigi del món, com no han d’anar perduts en este camí els diaris nacionals i, més encara, els que cobreixen la informació provincial?

Juan Lozoya, actual cap de premsa de la Diputació de Castelló i molt vinculat com a redactor i directiu a la premsa castellonenca, va reflexionar a l’assignatura d’Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI sobre com els diaris estan adaptant-se a l’era de la premsa online.

Una nova opció que, tal vegada ben emprada, faria augmentar el nombre de lectors de premsa diària en l’àmbit provincial, on no hi ha molta afició lectora. El diari més fullejat cada dia pels castellonencs és el Mediterráneo, amb 77.000 lectors diaris, segons l’EGM. Semblen molts, però el Diario de Navarra, per exemple, multiplica per cinc la tirada del periòdic més històric de Castelló i la província té menys habitants que la nostra.

Característiques de la premsa provincial a la xarxa

Tot i la capacitat de captar nous lectors per Internet, els diaris provincials o amb seccions de la província no estan treballant esta transició del paper al digital. No només a Castelló, sinó tampoc a nivell nacional. Simplement ofereixen el mateix contingut però en dos formats diferents, amb l’única diferència que actualitzen els continguts durant el dia a base de teletips.

Mediterraneo penja el diari en pdf i l’ofereix també per Orbyt i Kiosko y Más.

Levante ofereix el seu producte a Kiosko y Más i per subscripcions.

El Mundo funciona per Orbyt.

Però el públic, en paraules de Juan Lozoya que arrepleguem a UjiNouCom, no està disposat a pagar per un producte que al mateix moment o al llarg del dia pot consultar de forma gratuïta. Per això la premsa a Internet té dos reptes: fer un producte de qualitat i que la gent pague per ell.

Però tal vegada la revolució no estiga ací, sinó en un altre canvi de suport que barreje l’estil de premsa de paper amb l’online, amb materials tecnològics fins d’estil paper però que oferisquen tots els avantatges de la comunicació per xarxa. Això arribarà en el futur i ha de perfeccionar-se i ser econòmicament accessible, mentrestant, la premsa tradicional i sobretot la més local sembla que continuarà dins de l’indefinició online.

Triomfar en el blog

Qui no s’ha obert un blog en els últims mesos? I no parlem només dels professionals del periodisme: esta manera d’estar en la xarxa l’han triada milers d’usuaris que volen crear opinió, o donar-la. Maria Ventura i Vanessa Pérez fan un recorregut pels blogs més interessants del nostre panorama periodístic. Ho fan dins de l’assignatura d’Innovació en Periodisme, del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Les dos periodistes expliquen a UjiNouCom què han analitzan d’aquells blogs que creen opinió en format interpretatiu, com fa Iñaki Gabilondo de dilluns a divendres a elpais.com, fins a altres de continguts més personals com el del polivalent Andreu Buenafuente. Propostes diferents d’oferir continguts i que arrosseguen cada dia milers de seguidors.

Ventura i Pérez llancen a l’audiència el repte d’estudiar les tendències actuals per a aconseguir un producte innovador i que puga ser una forma d’introduïr-se en el món de la informació periodística.

Claus científiques per a l’anàlisi de continguts mediàtics

La majoria de nosaltres som o volem ser productors de continguts periodístics. Articles, notícies, videos, cròniques o reportatges que poden disseccionar els estudiosos de l’anàlisi de continguts. Són els científics dedicats a desbudellar els missatges mediàtics per a conèixer-los per dins.

Una tècnica, o diverses, que s’han d’aplicar amb rigorositat per a que el resultat de l’estudi siga veraç. D’això parla Andreu Casero, professor en l’UJI, en Anàlisi i Investigació i que resumim a UjiNouCom. Per això fa un repàs als autors clàssics i comença per les definicions. Amb el permís de Igartua, Krippendorff o Berelson interpretem que l’anàlisi de continguts consisteix a deconstruïr la informació periodísca per a descobrir la seua arquitectura (com està feta) i com impacta en la societat.

Les tres claus d’un bon anàlisi són: seleccionar els continguts d’acord amb regles pre establertes i codificades per igual, que els diversos investigadors compartisquen criteri i obtindre dades numèriques per a extraure les conclusions. Amb eixes dades poden fer taules, formatges i gràfics en general que ajuden a visualitzar millor els resultats.

Casero, al màster de noves tendències en comunicació, posa exemples pràctics. Publicacions científiques en les quals ha participat, com un article coral del professor amb altres col.legues de la universitat. Analitzen la cobertura informativa en televisió a les Corts Valencianes, en tres mitjans audiovisuals. Agarren mostres significatives i acaben concloent que la informació de les Corts és de perfil baix i centrada bàsicament en el poder executiu més que el legislatiu.

Una recomanació per als alumnes del màster i/o futurs estudiosos de l’anàlisi de continguts: proveu si funciona el mètode que heu creat amb una mostra inicial. Si us equivoqueu, serà temps de rectificar.