Les tendències d’investigació en comunicació

És clar que qualsevol investigació no pot extreure’s del seu context social. Els investigadors actuals no viuen dins d’una bambolla i, per això, centren els seus interessos en les noves fórmules i ferramentes comunicatives, com són les xarxes socials i el boom dels mitjans en Internet.

Són les dos temàtiques que el món de la investigació està practicant a Espanya en comunicació en estos moments. D’elles i dels seus mètodes va parlar José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universitat Complutense de Madrid i un dels referents en les Metodologies d’Investigació i Comunicació a nivell internacional. Ho va fer al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i nosaltres ho arrepleguem a UjiNouCom.

Una investigació que, segons el professor Piñuel, és imprescindible si volem desenvolupar qualsevol projecte de qualitat. Així, cal investigar amb la mateixa intensitat, tant si anem a preparar un congrés o seminari, com per fer una tesis, un treball de fi de màster o un projecte d’I+D.

Investigar sobre la investigació

I per saber com està investigant-se, el que cal és fer una altra investigació -cercle viciós que no tindria mai fi-. Però és això el que ha estudiat José Luis Piñuel i el seu equip des del 2007 a través d’anàlisis universitàris i de mercat en comunicació; amb revistes font de comunicació; i en dos congressos de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (al 2013 a Segovia i al 2014 a Bilbao).

Mitjans, estudis i institucions on s’han aplicat objectius, camps metodològics, dades i tècniques amb les quals hem d’anar familiaritzant-nos. Encara que ens queden llunyans termes com dades categorials o paramètriques… a poc a poc anirem, per gust o per necessitat, fent-se amb elles, tot i que assumir-les durant una sessió és una tasca que, pensem, a la majoria dels alumnes d’este màster ens ha resultat prou complicada.

Amb el creuament d’elements, Piñuel conclou que dins dels estudis sobre comunicació  es tendeix a aplicar més la descripció i explicació d’una realitat que a l’avaluació social; que els investigadors abasten més l’àmbit documental i que s’arrisquen poc a experimentar; que se sol analitzar un document, el contingut i el seu discurs, per davant de fer entrevistes o discusions de grup; i que no es fa l’esforç de barallar fonts, mètodes i dades.

O el que és el mateix, que tot i que analitzem fenòmens socials canviants i sense patrons establerts, l’investigació encara s’ancora a elements tradicionals sense arriscar-se a experimentar, a treballar en el món real de les enquestes i en la vitalitat d’una societat que encén els mitjans de comunicació més que mai a través de les xarxes socials.

Noves vies d’investigació que, tal vegada, siguen necessàries per justificar els nous perfils professionals que demanda una societat que vol participar en el discurs comunicatiu.

El periodista no és un científic, però també sap que és investigar

Perquè quan es parla d’un periodista, la societat l’identifica amb la imatge del reporter de carrer, micro en mà o dins el claustrofòbic ambient de la redacció d’un diari? I perquè quan parlem d’un físic o un científic la gent se l’imagina llibre en mà i investigant? Doncs encara que l’immediatesa, moltes vegades, ens faça treballar amb menys ferramentes d’anàlisi, els periodistes també sabem furgar per llibres, revistes o tesis per contrastar i fer una informació de qualitat i profunditat… fins i tot podem parlar sobre comunicació a una revista científica, com és adComunica de l’UJI.

Com fer-ho pot semblar-nos una tasca gegant i prou difusa, que intentem comprendre amb el doctor Javier Marzal a l’assignatura Metodologies d’Investigació i Comunicació. Des d’UjiNouCom, sabem que la matèria no és gens senzilla d’assimilar, sobretot en les primeres sessions. I més per als professionals que venim de mitjans amb ritmes trepidants, com la ràdio o la televisió. Per a nosaltres vore les tasques amb perspectives de treball de mesos o anys no és gens comú; tot i que tan vàlid és el treball de trobar informació amb la rapidesa nerviosa d’un mitjà convencional, com fer-ho des de la perspectiva més calmada de l’investigador.

Com fa investigació un periodista?

La convergència de les dos vessants, com estem descobrint en moltes matèries d’aquest màster de noves tendències en comunicació, s’ha de posar en pràctica si disposem de ferramentes per fer-ho, tant en el treball del dia a dia, com per simplement conéixer quines són les tendències que, ara per ara, marquen la investigació periodística i comunicativa.

Així, a poc a poc, estem coneixent noves fonts d’on extreure informació, com són les revistes de referència en ciències de la comunicació, on destaquem Anàlisi, Comunicación y sociedad, Comunicar, Estudios sobre el mensaje periodístico i Zer. També estem analitzant l’utilitat dels repositoris -com el de l’UJI- de l’accés obert o on trobar tesis dosctorals (TDX o TESEO) que s’adequen al que necessitem i que ens servisquen de marc per fer una peça de certa profunditat, o per dur endavant una investigació. Tot això complementat amb convidats rellevants del món de la metodologia, com el catedràtic José Luis Piñuel.

Aplicació de la nostra investigació

Partint d’eixa base una possible eixida futura, que Javier Marzal ens planteja en totes les sessions i tutories, és continuar amb aquesta línia i desenvolupar una tesis doctoral que amplie el nostre treball final de màster. Una decisió que no és fàcil de prendre i on molts de nosaltres encara estem prou perduts, tant pel que fa a la temàtica, com a la seua acotació o si estem més motivats per investigar una realitat comunicativa o generar un producte.

Dubtes que, esperem, queden resolts en aquesta assignatura que culminarà amb la presentació d’un esborrany del que serà el nostre TFM i que, qui sap, si després anirà més enllà i podrem vore el nom dels nostres companys, o el nostre propi, en l’article d’una revista científica de renom. Perquè els periodistes tenim eixa versatilitat, de vegades confusa, de ser capaços de comunicar i d’arribar a la gent de totes les formes possibles. Fins i tot podem fer ciència, comunicativa, és clar!

José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universitat Complutense de Madrid

El professor José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universidad Complutense de Madrid, és un dels principals referents en la investigació de la comunicació a Espanya. Ens fa una anàlisi sobre allò que està investigant-se ara per ara en les revistes de capçalera de l’àmbit de la informació i quines són les principals tècniques que empren.

En el següent vídeo ens explica algunes de les últimes temàtiques i tendències en el camp de la investigació.