Rosa Berganza, professora de la Universidad Rey Juan Carlos

Rosa Berganza, doctora en Ciències de la Informació i professora de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, ens explica una investigació pionera sobre el comportament i la influència dels periodistes arreu del món.

Fernando Sabés, professor de la UAB

Fernando Sabés, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parla dels reptes i les oportunitats del ciberperiodista.

Els periodistes… som iguals arreu del món?

Un periodista espanyol influeix d’igual forma que un xinés en la visió i transformació de la societat i de tot allò que l’envolta? Tenen els mateixos valors? Quin grau de confiança tenen els periodistes en les institucions que els donen les informacions i de quina forma la traslladen als receptors?

Són preguntes que, de segur, ens hem plantejat els professionals de l’informació i que s’intenten i s’intentaran resoldre dins d’un treball pioner en aquest àmbit: Worlds of Journalism Study, en el qual participa Rosa Berganza, doctora en Ciències de la Informació i professora de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. D’ell ens va parlar al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i les seues principals conclusions les arrepleguem a UjiNouCom.

Sobre estes qüestions, ella i el seu equip han elaborat un primer estudi del 2007 al 2011 en tot el món, des d’Alemanya fins a Egipte. Han fet enquestes a periodistes de 413 mitjans de comunicació de 21 països. Mentre que ara està fent-se un altre estudi més ambiciós (fins març de 2015) amb entrevistes a professionals de la informació de 80 països.

Molts dels elements d’estudi poden aplicar-se a l’assignatura d’Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística,  però el més interessant serà comparar els dos períodes, pel que fa als efectes en els resultats de la crisi mundial actual i de la major visibilitat i crítica cap als casos de corrupció política que, per exemple, estan donant-se al nostre país.

Primera Onada: els periodistes no influïm tant com voldríem

D’este primer període d’investigació, la professora Berganza extreu algunes
conclusions:

• Els periodistes tenen poca confiança en els partits polítics i en els polítics, d’entre altres institucions on s’inclouen el parlament, el govern, poder jurídic, policia i exèrcit.
• No obstant això, el nivell varia segons els països consultats. En general, els països en desenvolupament són els que compten amb periodistes més desconfiats en la gestió dels seus polítics. Amb tot, dins d’esta primera onada d’estudi, resulta cridaner com els periodistes xinesos tenen major confiança en els seus polítics i en el seu Govern que a altres zones amb major llibertat de premsa, el que també ens fa dubtar de la fiabilitat de les seues respostes o el grau d’opressió al qual estan sotmesos.

• També cal recalcar que els periodistes dels països occidentals mostren igual o major confiança en les institucions que la població en general. Amb la qual cosa, sembla que la capacitat d’influència del periodista es dulieix entre la ciutadania, tot i que som o hauriem de ser els principals transmissors de la tasca que fan les institucions.

Segona onada: la desfeta dels mitjans informatius

Del segon període d’anàlisi encara no hi ha cap conclusió, però el que si han trobat els investigadors són certes tanques a l’hora de determinar en quin mitjà i a qui preguntar:

• Estem davant un moment històric canviant, amb nombrosos mitjans de comunicació que desapareixen  i que estaven presents en la primera part de l’anàlisi. Així i només a nivell nacional, entre 2008 i 2013 s’han produït 9.500 despatxaments de persones relacionades en l’àmbit comunicatiu i s’han hagut de tancar 284 mitjans. Una sagnia que dificulta la tasca investigadora.

• A més, també cal parlar del boom dels mitjans de comunicació a Internet, alguns dels quals són de naixement proper i que caldria tindre en compte en la investigació.
• I un altre entrebanc, ara per ara, és saber qui és i qui no es pot considerar periodista, perquè la professió cada vegada és més ambigüa i moltes voltes no es demana el títol per exercir. A més, no hi ha cap registre ni sobre el nombre de professionals ni sobre els mitjans, amb la qual cosa una de les ferramentes fonamentals és l’Agenda de la Comunicació, encara que no recull totes les dades necessàries.

Amb tot, es calcula que hi ha entre 15.000 i 18.000 periodistes en actiu a nivell nacional que podrien formar part de les diferents enquestes que estan fent-se o se’ls faran per comparar els resultats amb la primera onada.

De segur que els factors polítics i econòmics de cada regió extreuen valoracions ben diferents, però del primer estudi ja hi ha un tret global dels periodistes arreu del món: en principi, tots busquem l’objectivitat en la nostra feina… per això se’ns dóna més o menys credibilitat i per això hauriem de continuar apostant per ella, encara que les circumstàncies cada vegada ho facen més difícil.

Els budells de la investigació

Per saber quines són les claus per a la publicació d’un bon artícle científic sobre comunicació, primer cal analitzar què és el que està fent-se actualment en les revistes científiques relacionades amb esta àrea. Un gran repte per a tots aquells que, tot i cursar els estudis de periodisme, comunicació audiovisual o publicitat, mai hem tingut cap matèria centrada en metodologia, com la del màster de noves tendències de comunicació de l’UJI.

UjiNouCom vos apropa el que va ser l’experiència pràctica d’anàlis i d’un document d’este tipus en diverses revistes científiques sobre informació. Una pràctica que vam dur a terme a la tercera sessió de l’assignatura Metodologies d’Investigació en Comunicació on, de forma individual o per parelles, vam haver d’esbrinar l’interés, l’hipòtesi, la metodologia emprada i la o les conclusions d’un artícle triat per l’interés que ens despertava.

Com ho fem?

Tot i que el professor Javier Marzal ens va donar unes pautes sobre les principals metodologies i que, en sessions anteriors, ja haviem debatut sobre com captar un tema d’interés, justificar-lo i formular les hipòtesis pertinents… en la pràctica anavem prou desorientats perquè o bé molts no les vèiem ben reflectides o bé els autors empraven tècniques que no se’ns havien explicat encara o bé no coneixiem a fons cada enfocament per aplicar-lo a determinats textos on res es deia de la fórmula d’investigació utilitzada.

Amb tot, la intuició d’un periodista, comunicador, expert en màrqueting o publicista és suficient per saber o intentar esbrinar com analitzar un text. Quasi tots vam trobar amb certa facilitat l’interés del tema, hipòtesi i conclusions però… quin mètode científic havien emprat els investigadors?

Enfocament quantitatiu i qualitatiu

Ser o no ser, quantitatiu o qualitatiu… com que no hem tractat amb profunditat l’experiència metodològica -ací cap dels alumnes som ratolins de biblioteca o investigadors profunds- la tasca semblava, almenys, un poc ambigua.

Tot i les dificultats teòriques, tots els i les alumnes vam traure l’activitat pel sentit comú que ens atorga l’experiència i els estudis previs.

Aguns van trobar que els artícles analitzats seguien:

• Un enfocament quantitatiu: basat en realitats objectives que cal mesurar, descriure i explicar mitjançant la recol.lecció de dades, investigacions prèvies i literatura ja escrita, per extraure una quantificació numèrica.

• Un enfocament qualitatiu: basat en una realitat encara per descobrir i construir. En ell, les hipòtesis van sorgint a mesura que avança l’estudi mitjançant actors subjectius, aplicant la intuïció, sense fonamentar la teoria en estudis anteriors i on la credibilitat la vas construint tu mateix, amb un to personal, i des del teu anàlisi d’una realitat poc tractada.

Tot i això, van haver-hi estudiants del màster que es van topetar amb metodologies diferents que, després, van exposar en la següent sessió i que ens van aportar noves perspectives d’investigació.

El ball dels números informatius

Crisi i Periodisme d’Investigació, Periodisme d’Investigació i Periodisme Innovador. Tres termes que han d’anar de la mà per mantindre vigents els drets democràtics. I en això, en temps d’angoixes, les xifres poden dir molt per a mantindre els drets democràtics i lluitar contra els abusos. Parlem de Periodisme de Dades i ens ho conta, a UjiNouCom i en l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, un especialista: Antonio Delgado.

Números i més números. Ens estem habituant a escoltar xifres i més xifres com, per exemple, les de la corrupció. Xifres d’euros. La corrupció és el que té. N’és la responsable de què la fredor dels guarismes boten de ple al primer pla de la Informació. Però…. com podem entendre’ls de manera clara sense que ens maregen? I com podem fer per què es queden al nostre cap?  No debades, sempre se’ns ha dit que omplir les notícies de xifres és un enemic per arribar a ‘espectador; sobretot si parlem de mitjans audiovisuals.

Què podem fer? Visualitzar-los

Mostrar-los de manera gràfica per tal de vore’ls clarament i fer que arriben a l’espectador o al lector amb una ullada o que li permeten una visió clara i una anàlisi entenedora. Fins i tot «jugar» amb elles.  Eixa és la meta. El camí, saber tractar-los i analitzar-los amb una taula dinàmica gratuïta, què ens permeta fer ballar i barallar les xifres per arribar a conclusions informatives que donen peu a una història.

És a dir, fer periodisme de dades, no periodisme amb dades. Una nova disciplina dins del periodisme d’investigació; més encara en els temps que vivim. Una eina més en la  lluita per la transparència.

* On podem trobar les dades?

* Com demanar les dades ?

* Quines tendències ens mostren?

*Quina és l’obligació de les Administracions per a facilitar-les?

* Com plasmar els paràmetres freds en un gràfic o una infografia realment informatius?

Un món complexe, que pot ser eteri, si no sabem explicar-lo. Eixe és, i ha sigut, el repte d’Antonio Delgado, un especialista capaç de destapar misteris, com ara: hores i capricis de les targetes black. Tot un repte que es pot aprendre en el màster de noves tendències i processos en comunicació de l’UJI.