Es tracta del primer capítol d’una sèrie d’intriga basada en la tradició mil.lènària dels Pelegrins de les Useres. El document seria la primera part de 13 podcasts on, en cadascun, un dels pelegrins patirà un tràgic desenllaç dins del seu pelegrinatge.
Sobre este capítol, com penseu que ha mort este pelegrí? Com voldrieu que continuara la història?
«No tenim ni idea d’on anem, però tenim pressa», són paraules del director del The Times davant el repte de la premsa d’adaptar-se a l’entorn digital. I si això s’ho planteja el director d’un dels diaris de més tirada i major prestigi del món, com no han d’anar perduts en este camí els diaris nacionals i, més encara, els que cobreixen la informació provincial?
Una nova opció que, tal vegada ben emprada, faria augmentar el nombre de lectors de premsa diària en l’àmbit provincial, on no hi ha molta afició lectora. El diari més fullejat cada dia pels castellonencs és el Mediterráneo, amb 77.000 lectors diaris, segons l’EGM. Semblen molts, però el Diario de Navarra, per exemple, multiplica per cinc la tirada del periòdic més històric de Castelló i la província té menys habitants que la nostra.
Característiques de la premsa provincial a la xarxa
Tot i la capacitat de captar nous lectors per Internet, els diaris provincials o amb seccions de la província no estan treballant esta transició del paper al digital. No només a Castelló, sinó tampoc a nivell nacional. Simplement ofereixen el mateix contingut però en dos formats diferents, amb l’única diferència que actualitzen els continguts durant el dia a base de teletips.
Mediterraneo penja el diari en pdf i l’ofereix també per Orbyt i Kiosko y Más.
Levante ofereix el seu producte a Kiosko y Más i per subscripcions.
Però el públic, en paraules de Juan Lozoya que arrepleguem a UjiNouCom, no està disposat a pagar per un producte que al mateix moment o al llarg del dia pot consultar de forma gratuïta. Per això la premsa a Internet té dos reptes: fer un producte de qualitat i que la gent pague per ell.
Però tal vegada la revolució no estiga ací, sinó en un altre canvi de suport que barreje l’estil de premsa de paper amb l’online, amb materials tecnològics fins d’estil paper però que oferisquen tots els avantatges de la comunicació per xarxa. Això arribarà en el futur i ha de perfeccionar-se i ser econòmicament accessible, mentrestant, la premsa tradicional i sobretot la més local sembla que continuarà dins de l’indefinició online.
Internet s’ha convertit en una gran plaça per als missatges polítics i quasi en una nova modalitat de míting. A les portes d’una campanya electoral, Guillermo López, professor de la Universitat de València, explica les diferències entre els vells i els nous partits, com ara Podemos, alhora d’elaborar els seus missatges amb les noves ferramentes digitals.
Juan Lozoya explica com els mitjans de comunicació tradicionals s’estan adaptant molt lentament a l’entorn digital. Els exemples, la premsa més propera a nosaltres.
Pedro Lainez i César Martí, ponents de la primera jornada Transmèdia celebrada a la Universitat Jaume I, ens acosten a este nou univers mediàtic global tant des del punt de vista de la creació com de la producció.
No, la frase del titular no és l’original. L’original era de Bruce Lee i parlava de ser aigua. Element que flueix i s’adapta. I d’això precisament ens parla l’univers comunicatiu transmèdia, al qual es va dedicar una jornada al màster de noves tendències en comunicació de l’UJIamb les ponències de Pedro Lainez i César Martí.
Del vell al nou món
Tots hem vist un riu i el seu discórrer cap a la mar. Pot ser, fins i tot, com un afluent s’aboca al gran cabdal. I si ampliem el mapa, podríem vore ponts, canals, séquies i reguers amb diferents direccions. És a dir, un conglomerat d’interconnexions amb un punt comú, l’aigua, la història, el contingut. Passem d’un riu, a molts corredors d’aigua. Passem d’una única història, a una història feta a gallets que adoben i fan florir tot un univers al voltant de la història principal.
Pedro Lainez
Els nostres canals, els nostres mitjans, amplíssims: xarxes socials, apps, webseries, gamificació … Els suports també ho són: ordinadors, tablets, smartsphones, ipods… Connexió multidireccional, amb el nexe comú de la història. Hem creat un univers, un terreny fèrtil on l’espectador, treballa i participa (engagement), i a més ho fa en comunitats de fans, com en les cooperatives, que juguen, parlen i on els seus membres interactuen.
És la conseqüència del pas de l’era analògica a la digital. Ja no sols reguen aquells que estan al costat del marge del riu, la fertilitat va més enllà i pot donar fruits abans que arribe la gran història. Noves maneres de contar que ja exploten el Marqueting i al Branded Content.
Un nou paisatge, que cal abordar des de l’inici amb estratègia transmèdia i amb la participació de noves professions, que s’incorporen i es complementen en la producció de continguts. Tota una esperança de treball futur. Però cal una mentalitat oberta i predisposada al canvi. La majoria dels nous espectadors són joves criats en l’àmbit digital.
Fins ací, el paisatge i l’univers és idílic, perquè la terra cal treballar-la, i això requereix fonts de finançament. Tema que abordà César Martí.
Javier Marzal i César Martí
L’esperança, sobretot per als joves creadors, està en les noves ferramentes digitals que permeten fer continguts low-cost.
A les fórmules tradicionals de finançament també s’afegeix el crouwdfounding. Una combinació per a crear i contar històries que generen l’interés d’altres inversors per acabar de desenvolupar la idea.
Eixe és l’altre missatge, cal fer-se visibles, aprofita els recursos a l’abast, siguen grans o xicotets, però cal llançar-se i ser proactiu. Això sí, l’important és la història, l’aigua, que contes (sense aigua no hi ha vida), deprés cal adaptar-se als suports i canals com el riu ho fa al terreny per on passa. Be water my friend.
Les reflexions que ens fem ara des d’UjiNouCom són:
* És la producció transmèdia exclusivament de ficció o publicitari?
* És possible fer històries transmèdia en la realitat periodística?
* Sols seria possible per a grans reportatges, documentals o grans temes?
* Fins a quin punt es pot fer gallets la realitat per a convertir-la en un univers?
Portes un smartphone a la butxaca, tens un ordinador damunt la taula de treball o una tablet quan vas de viatge. Són els teus vincles amb l’exterior i amb la realitat. En bona mesura, han canviat la teua manera de relacionar-te i també d’informar-te. Però… què passa a l’altre costat de la trinxera? Què ha de pensar el periodista que publica una notícia?
Eixa és l’experiència deXimo Aguar, periodista deValenciaPlaza. Una capçalera que ha aconseguit convertir-se en referència dins del panorama informatiu digital del País Valencià.
Amb Ximo, i dins de l’assignatura Redacció Periodística Digital del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, hem conegut el dia a dia de la faena, fins i tot la nit. Tu, lector, pots prèmer en qualsevol moment la pàgina del diari per a informar-te. A l’altre costat, en el del periodista, la notícia ja ha botat fa una estona i ha hagut de reaccionar. La immediatesa accelerada és una de les claus.
Rapidesa amb sentit i amb l’estratègia felina per a atrapar des del primer moment el lector. El periodista es prepara per a la lluita contra els altres mitjans, però també amb la informació has d’estar llest per a afegir eixe pessic, eixa mirada, que els altres no donaran, perquè s’ajustaran només al fet informatiu.
Quin ha de ser el teu avantatge? Saber treballar-te les fonts, eixes que et permetran botar sobre la notícia moments abans que la resta. Això, i barallar-se amb els paràmetres SEO, perquè la teua notícia puge en el rànquing de Google News o Menéame.
Una lluita per l’èxit informatiu, que pot ser més o menys efímera (l’actualitat mana) i en què has d’estar ben pendent de les xarxes socials. Saber moure-les. El goig arriba via tweet; per l’augment dels seguidors del teu mitjà o pels retuits de la teua notícia, que no cauen del cel, sinó per l’interés que has generat, pel punt de vista analític o per donar una informació més enriquida que la resta.
Eixe va ser el repte que ens plantejà Ximo Aguar per a rematar la jugada i que t’explica UjiNouCom. T’arriba una convocatòria inesperada, la notícia s’ensuma, però ningú la vol confirmar. Has de tentar les fonts, interpretar les seues respostes, encara que siguen negatives i anunciar eixa notícia bomba abans que els altres. Pensa els paràmetres SEO, fes-la atractiva i enriquida. Tot en una hora. La cursa informativa ja porta uns metres. No pots perdre.
El periodista Ximo Aguar ens explica les claus i els reptes de la premsa diaria a la xarxa des de la seua experiència a la capçalera Valencia Plaza, que ha aconseguit convertir-se en un diari digital de referència al Pais Valencià.
Una lluita per l’èxit informatiu, que pot ser més o menys efímera (l’actualitat mana) i en què has d’estar ben pendent de les xarxes socials. Saber moure-les. El goig arriba via tweet; per l’augment dels seguidors del teu 
UjiNouCom 