Internet s’ha convertit en una gran plaça per als missatges polítics i quasi en una nova modalitat de míting. A les portes d’una campanya electoral, Guillermo López, professor de la Universitat de València, explica les diferències entre els vells i els nous partits, com ara Podemos, alhora d’elaborar els seus missatges amb les noves ferramentes digitals.
Font: Infografías.org
Com fem de forma habitual al nostre blog UjiNouCom, oferim la nostra visió i informació sobre les sessions que es desenvolupen dins del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.
En estos moments de sobrecàrrega informativa on, de vegades, els temes són densos i difícils de comprendre i on, paral.lelament, el públic busca rebre eixa informació de forma senzilla i consumint el menys temps possible, les infografies són fonamentals per transmetre determinats missatges
Moltes vegades el periodista ha de saber elaborar-ne, i per això Internet disposa de ferramentes útils i, la majoria, gratis per fer una presentació clara de continguts i visualitzar determinades dates.
D’elles ens va parlar la professora Sara Ortells en l’assignatura Innovació Periodística. Durant dos sessions vam conèixer i experimentar amb algunes de les ferramentes més solvents i intuïtives que, ara per ara, hi ha a la xarxa.
Exemples de ferramentes per crear infografies
Font: Piktochart
Font: Infogr.am
Font: Visme
Font: Line
Font: Timetoast
Font: TourbuilderStoriy Maps:
Font: Story Maps
Ferramentes per usuaris de xarxes socials o blogs
En estos moments on l’ús de les xarxes socials i blogs s’ha generalitzat entre tot el públic, cal oferir també d’altres ferramentes més senzilles per a aquells que no són periodistes i volen o necessiten fer visuals les dades que tenen entre mans.
Al respecte, el digital manager del Grupo Planeta, Jordi Hernández, ens presenta algunes webs d’utilitat en l’article Cómo hacer infografías atractivas sin Photoshop del blog Estrategias de Marketing que las personas disfrutan. En ell ens recomana 12 ferramentes:
Exemples de bones infografies
I si volem visualitzar algunes d’estes infografies de qualitat ja fetes per tindre un referent, resulta interessant el portal infografías.org. En ell es fa una selecció de les millors formes de visualitzar dades que es donen a qualsevol publicació: revistes, diaris o simplement a Internet.
Hi ha un apartat per enviar les teues infografies i ells fan una tria d’aquelles que consideren més addients a la temàtica o de major qualitat. Estes són algunes de les últimes que han publicat:
Font: infografias.org
Font: infografias.org
Font: infografias.org
Una altra font on podem vore bones infografies és el perfil de Twitter o Pinterest del periodista i professor especialitzat en visualització de dades Antonio Delgado. 
Ell ja va estar a este màster, i ens va explicar fil per randa com ha de fer-se un bon periodisme de dades. També va parlar de la importància d’emprar alguns trucs i programes perquè esta tasca no siga un mal de cap per als professionals de la informació que, moltes vegades, tenim un autèntic ball de números informatius que no sabem com plasmar perquè els usuaris ho entenguen.
Ja ens hem acostumat en este màster de noves tendències en comunicació de l’UJI a escoltar conceptes com transmedialitat, crossmedialitat o el quasi forçat storytelling. Però estes paraules, darrere de les quals sol haver-hi un grup de professionals especialitzats en cada àrea, si no tenen ha una bona història que contar a l’usuari… no tenen res.
I el gènere on millor es pot vore aquesta premisa és el reportatge. D’ell i de les seues noves tendències multiplataforma ens va parlar Sònia González al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, i volem donar el nostre parer des d’UjiNouCom.
Què ha de tindre un bon reportatge tradicional?
Què ha de tindre un bon reportatge trans o cross media?
Com va quedar palès a la sessió de l’assignatura Periodisme Digital, l’essència del periodisme ha de ser la mateixa, l’únic que canvia és que podem fer ús de molts més recursos i plataformes per arribar al nostre usuari i que se senta part particular d’eixa història, conte o narració que desitgem donar a conèixer.
Vos imagineu sentir-vos dins d’una allau de neu o d’un incendi devastador? doncs això és el que aconsegueixen reportatges com ‘Snow Fall’, del The New York Times; o ‘Firestorm’, del The Guardian. Sense perdre mai de vista l’esperit clàssic alhora que el transmèdia, també podem assabentar-se de tot el que envolta i va envoltar el cas d’Edward Snowden amb el reportatge ‘NSA Files’, també del The Guardian.
Arriscar?
Però sempre hi ha professionals que aposten per anar més enllà i caminar sobre la línia difusa que separa el reportatge del documental o d’altres gèneres. I en esta línia trobem projectes més immersius, en què el consumidor pot ser un autèntic protagonista 
de la història. És el cas de ‘Storming Juno’, on podem interactuar i menejar-se, literalment, en el que va ser un dels trams del Desembarcament de Normandía, mentre coneixem la història i els protagonistes d’este fet històric.
O el més modest, però no menys interessant, ‘Catacombes’, on entres en el subsòl del París més desconegut, fins i tot per als mateixos parisencs.
Excedir-se?
Clar que també hi ha professionals que volen arribar més lluny i, d’aquesta forma, ens trobem amb el gaming, o el que és el mateix, com fer d’una història periodística un joc. Hi ha projectes que ens intenten contar la pirateria a la costa somalí, com és ‘Cuththroat Capitalism’, però que no deixa de ser un joc de capturar baixells sense cap informació interessant; o ‘Gaunging your Distraction’, on hem de conduir mentre enviem missatges de mòbil, amb la intenció d’alertar dels perills d’anar al volant mentre emprem el telèfon.
Entre l’impossible i el possible
Però hi ha documents encara més ambiciosos. És el cas de ‘The Polar Sea’, on ens adentrem en els efectes del canvi climàtic a l’Àrtic en una experiència de televisió, web i fins i tot d’aplicació mòbil.
Tots els exemples van ser motivadors per conèixer totes les ferramentes que podem emprar i contar amb elles una gran història. Però, amb els peus al terra, tal vegada nosaltres no tingam mai darrere al The New York Times o a Arte per donar suport financer i temporal a cap projecte semblant.
Amb tot, el coneixement és un bon element per adaptar grans idees a les nostres necessitats. I d’això ens va parlar Asun Pérez, qui va fer este màster l’any passat i que va desenvolupar com a treball final, i amb els seus propis recursos, un reportatge molt visual i complet sobre el món del tatuatge a Castelló amb el títol ‘Tinta y piel en Castellón’.
Rosa Berganza, doctora en Ciències de la Informació i professora de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, ens explica una investigació pionera sobre el comportament i la influència dels periodistes arreu del món.
Fernando Sabés, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parla dels reptes i les oportunitats del ciberperiodista.
Alumnat del Màster a la Jornada Transmèdia
No, la frase del titular no és l’original. L’original era de Bruce Lee i parlava de ser aigua. Element que flueix i s’adapta. I d’això precisament ens parla l’univers comunicatiu transmèdia, al qual es va dedicar una jornada al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI amb les ponències de Pedro Lainez i César Martí.
Del vell al nou món
Tots hem vist un riu i el seu discórrer cap a la mar. Pot ser, fins i tot, com un afluent s’aboca al gran cabdal. I si ampliem el mapa, podríem vore ponts, canals, séquies i reguers amb diferents direccions. És a dir, un conglomerat d’interconnexions amb un punt comú, l’aigua, la història, el contingut. Passem d’un riu, a molts corredors d’aigua. Passem d’una única història, a una història feta a gallets que adoben i fan florir tot un univers al voltant de la història principal.
Pedro Lainez
Els nostres canals, els nostres mitjans, amplíssims: xarxes socials, apps, webseries, gamificació … Els suports també ho són: ordinadors, tablets, smartsphones, ipods… Connexió multidireccional, amb el nexe comú de la història. Hem creat un univers, un terreny fèrtil on l’espectador, treballa i participa (engagement), i a més ho fa en comunitats de fans, com en les cooperatives, que juguen, parlen i on els seus membres interactuen.
És la conseqüència del pas de l’era analògica a la digital. Ja no sols reguen aquells que estan al costat del marge del riu, la fertilitat va més enllà i pot donar fruits abans que arribe la gran història. Noves maneres de contar que ja exploten el Marqueting i al Branded Content.
Un nou paisatge, que cal abordar des de l’inici amb estratègia transmèdia i amb la participació de noves professions, que s’incorporen i es complementen en la producció de continguts. Tota una esperança de treball futur. Però cal una mentalitat oberta i predisposada al canvi. La majoria dels nous espectadors són joves criats en l’àmbit digital.
Fins ací, el paisatge i l’univers és idílic, perquè la terra cal treballar-la, i això requereix fonts de finançament. Tema que abordà César Martí.
Javier Marzal i César Martí
L’esperança, sobretot per als joves creadors, està en les noves ferramentes digitals que permeten fer continguts low-cost.
A les fórmules tradicionals de finançament també s’afegeix el crouwdfounding. Una combinació per a crear i contar històries que generen l’interés d’altres inversors per acabar de desenvolupar la idea.
Eixe és l’altre missatge, cal fer-se visibles, aprofita els recursos a l’abast, siguen grans o xicotets, però cal llançar-se i ser proactiu. Això sí, l’important és la història, l’aigua, que contes (sense aigua no hi ha vida), deprés cal adaptar-se als suports i canals com el riu ho fa al terreny per on passa. Be water my friend.
Les reflexions que ens fem ara des d’UjiNouCom són:
* És la producció transmèdia exclusivament de ficció o publicitari?
* És possible fer històries transmèdia en la realitat periodística?
* Sols seria possible per a grans reportatges, documentals o grans temes?
* Fins a quin punt es pot fer gallets la realitat per a convertir-la en un univers?
* On está el límit entre transmèdia i crossmèdia?
Et convidem a participar. Què penses?
Facultat d’Humanes. Aula Magna
És clar que qualsevol investigació no pot extreure’s del seu context social. Els investigadors actuals no viuen dins d’una bambolla i, per això, centren els seus interessos en les noves fórmules i ferramentes comunicatives, com són les xarxes socials i el boom dels mitjans en Internet.
Són les dos temàtiques que el món de la investigació està practicant a Espanya en comunicació en estos moments. D’elles i dels seus mètodes va parlar José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universitat Complutense de Madrid i un dels referents en les Metodologies d’Investigació i Comunicació a nivell internacional. Ho va fer al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i nosaltres ho arrepleguem a UjiNouCom.
Una investigació que, segons el professor Piñuel, és imprescindible si volem desenvolupar qualsevol projecte de qualitat. Així, cal investigar amb la mateixa intensitat, tant si anem a preparar un congrés o seminari, com per fer una tesis, un treball de fi de màster o un projecte d’I+D.
Investigar sobre la investigació
I per saber com està investigant-se, el que cal és fer una altra investigació -cercle viciós que no tindria mai fi-. Però és això el que ha estudiat José Luis Piñuel i el seu equip des
del 2007 a través d’anàlisis universitàris i de mercat en comunicació; amb revistes font de comunicació; i en dos congressos de l’Associació Espanyola d’Investigació de la Comunicació (al 2013 a Segovia i al 2014 a Bilbao).
Mitjans, estudis i institucions on s’han aplicat objectius, camps metodològics, dades i tècniques amb les quals hem d’anar familiaritzant-nos. Encara que ens queden llunyans termes com dades categorials o paramètriques… a poc a poc anirem, per gust o per necessitat, fent-se amb elles, tot i que assumir-les durant una sessió és una tasca que, pensem, a la majoria dels alumnes d’este màster ens ha resultat prou complicada.
Amb el creuament d’elements, Piñuel conclou que dins dels estudis sobre comunicació
es tendeix a aplicar més la descripció i explicació d’una realitat que a l’avaluació social; que els investigadors abasten més l’àmbit documental i que s’arrisquen poc a experimentar; que se sol analitzar un document, el contingut i el seu discurs, per davant de fer entrevistes o discusions de grup; i que no es fa l’esforç de barallar fonts, mètodes i dades.
O el que és el mateix, que tot i que analitzem fenòmens socials canviants i sense patrons establerts, l’investigació encara s’ancora a elements tradicionals sense arriscar-se a experimentar, a treballar en el món real de les enquestes i en la vitalitat d’una societat que encén els mitjans de comunicació més que mai a través de les xarxes socials.
Noves vies d’investigació que, tal vegada, siguen necessàries per justificar els nous perfils professionals que demanda una societat que vol participar en el discurs comunicatiu.
Un periodista espanyol influeix d’igual forma que un xinés en la visió i transformació de la societat i de tot allò que l’envolta? Tenen els mateixos valors? Quin grau de confiança tenen els periodistes en les institucions que els donen les informacions i de quina forma la traslladen als receptors?
Són preguntes que, de segur, ens hem plantejat els professionals de l’informació i que s’intenten i s’intentaran resoldre dins d’un treball pioner en aquest àmbit: Worlds of Journalism Study, en el qual participa Rosa Berganza, doctora en Ciències de la Informació i professora de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. D’ell ens va parlar al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i les seues principals conclusions les arrepleguem a UjiNouCom.
Sobre estes qüestions, ella i el seu equip han elaborat un primer estudi del 2007 al 2011 en tot el món, des d’Alemanya fins a Egipte. Han fet enquestes a periodistes de 413 mitjans de comunicació de 21 països. Mentre que ara està fent-se un altre estudi més ambiciós (fins març de 2015) amb entrevistes a professionals de la informació de 80 països.
Molts dels elements d’estudi poden aplicar-se a l’assignatura d’Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística, però el més interessant serà comparar els dos períodes, pel que fa als efectes en els resultats de la crisi mundial actual i de la major visibilitat i crítica cap als casos de corrupció política que, per exemple, estan donant-se al nostre país.
Primera Onada: els periodistes no influïm tant com voldríem
D’este primer període d’investigació, la professora Berganza extreu algunes
conclusions:
Segona onada: la desfeta dels mitjans informatius
Del segon període d’anàlisi encara no hi ha cap conclusió, però el que si han trobat els investigadors són certes tanques a l’hora de determinar en quin mitjà i a qui preguntar:
Amb tot, es calcula que hi ha entre 15.000 i 18.000 periodistes en actiu a nivell nacional que podrien formar part de les diferents enquestes que estan fent-se o se’ls faran per comparar els resultats amb la primera onada.
De segur que els factors polítics i econòmics de cada regió extreuen valoracions ben diferents, però del primer estudi ja hi ha un tret global dels periodistes arreu del món: en principi, tots busquem l’objectivitat en la nostra feina… per això se’ns dóna més o menys credibilitat i per això hauriem de continuar apostant per ella, encara que les circumstàncies cada vegada ho facen més difícil.
Has dibuixat un somriure o t’ha semblat un titular vell i caducat? Pertany, com pots vore, a un teletip d’EFE de l’any 81, publicat a un diari de Pamplona. La frase va ser enunciada per l’editor alemany Fredich Burrhardt, president de l’IFRA (Associació d’Editors Europeus) en el marc d’unes jornades sobre tecnologia periodística, celebrades a la capital navarresa. Però més enllà de la teua reacció, el cert és que inclou tres paraules clau: periodistes, futur i computadores. D’això precisament ens parlà, Fernando Sabés, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, a l’assignatura Innovació Periodística, del duel entre la participació ciutadana i el ciberperiodisme. I val a dir que començà amb tot un postulat optimista: El periodisme té futur. Saber com trobar el camí cap eixe pervindre és el que pretenem acostar-vos ara a UjiNouCom.
La Web 2.0
No hi ha dubtes que el futur està en el món de la Web 2.0. Un món global sotmés al sufixe «-itat»: interactivitat, versatilitat, multimedialitat, transnacionalitat, transtemporalitat, hipertextualitat… És a dir, un balcó obert al planeta i al qual sembla que molts mitjans de comunicació tradicionals encara no saben com abocar-se davant les rutines canviants dels usuaris. A Internet, triomfa la gratuïtat 
a l’hora de consumir, la derrota és el clic que t’abandona perquè ja no interesses o no tens credibilitat (un altre «-itat»), la victòria pot ser per a un àudio o un vídeo i no per a un article, diguem-ne, clàssic. Un món més democràtic, que no acaben d’atrapar les grans empreses de la comunicació, les quals a voltes cauen en el parany o l’esclavitud de rendir-se als gustos, en forma de visites, dels usuaris, a l’hora de triar els continguts. La web 2.0 també és un món a l’abast de tots, professionals de la informació o no. És a dir, tota una selva mediàtica, carregada de molt de soroll, on el periodista, ara ciberperiodista, ha de trobar l’escletxa que el guie cap al camí d’eixida i no quedar-se fora de joc. Les regles són clares, segons Fernando Sabés: les bones maneres de fer periodisme davall els criteris d’incloure, excloure, jerarquitzar, contrastar, documentar i saber contar la informació.
És el camí del ciberperiodisme, d’un ciberperiodisme obert a les noves maneres de fer – recordeu els «-itats»?- per a oferir un producte total, viu i en constant adaptació a una realitat canviant. La manera de vèncer al més perillós de tots els paranys i de tots els sufixes esmentats abans: la gratuïtat a la qual volen abocar-nos. No ens paguen sols per saber fer-ho, sinó per saber com fer-ho; és a dir, per saber comunicar i informar i per saber com comunicar i informar en cada moment. Més encara si saps reciclar-te amb aprenentatges sobre innovació periodística com els que ens està aportant el màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.
La tecla enter no és la fi
Si has trobat el camí, ara has de saber mantindre’l net i clar, perquè, quan publiques amb la tecla enter, comença un nou viatge. Has de saber moure’t en l’altra selva de la web 2.0: les xarxes socials. No pots abandonar. Has d’estar pre
sent, ser actiu, conversar amb els usuaris, saber relacionar-te, acceptar i encaixar els colps i respondre com cal. Un treball intens i constant per tal que la teua escletxa passe a ser una marca personal i que com a ciberperiodista et llaures un futur dins del soroll de la selva d’Internet. Allò que la gent del marqueting diria un nínxol de mercat, però parlar de nÍnxols i futur resulta xocant. Busca allò que t’agrada, que domines, i camina amb les passes fermes i rigoroses del periodisme fins a trobar el camí, el clevill, l’escletxa que deixe passar la llum del teu futur.
La primera sessió de Redacció Periodística Digital ha estat traumàtica, almenys per als tres periodistes analògics sotasignats. Sabem el que és notícia, com s’ha de titular i escriure amb coherència. Tenim els what, who, when, how, where i why assimilats. Però el repte que ens planteja la professora Sònia González ens deixa descol·locats.
Hem de crear, en grup, un cibermitjà i que estiga operatiu… en tres hores!!! Afortunadament, en la distribució de la plantilla compartim experiència amb tres graduades en comunicació audiovisual.
No ens coneixem d’abans però en cinc minuts distribuïm feines. Elles, Tamara Gascó, Tamara Villena i Alicia Arnau obrin un blog, un canal de Youtube, un perfil de Facebook i un compte de Twitter. Nosaltres tres, gravem amb un iphone una roda de premsa impostada, escribim les prèvies i comencen a introduir continguts a les xarxes socials.
No direm que el treball resultant siga per a un Pulitzer però vam eixir del pas. Vam respectar la feina de tots i vam treballar en equip. Vam crear Info al Dia Uji. Però, sobretot, ens va obrir els ulls sobre les deficiències i les virtuts de cadascú. En eixe sentit la lliçó queda apresa i UjiNouCom és el resultat. Un treball acadèmic que aporta informació sobre el màster de noves tendències en comunicació de l’UJI
Hem aplicat la hipertextualitat; és a dir que els textos tenen enllaços exteriors que enriqueixen la nostra informació. També la multimedialitat en penjar un vídeo i acompanyar-lo de text. La interactivitat està garantida, ja que els usuaris poden intervindre i penjar les seues opinions. I, per últim, està l’autoria col·lectiva.
Són els quatre preceptes que distingeixen un cibermitjà. Per a nosaltres un primer pas cap al periodisme digital. Ens voleu acompanyar en este camí?
Alba Camañas ens parla de la situació, reptes i defectes del vídeo digital a la premsa espanyola.
Portes un smartphone a la butxaca, tens un ordinador damunt la taula de treball o una tablet quan vas de viatge. Són els teus vincles amb l’exterior i amb la realitat. En bona mesura, han canviat la teua manera de relacionar-te i també d’informar-te. Però… què passa a l’altre costat de la trinxera? Què ha de pensar el periodista que publica una notícia?
Eixa és l’experiència de Ximo Aguar, periodista de Valencia Plaza. Una capçalera que ha aconseguit convertir-se en referència dins del panorama informatiu digital del País Valencià.
Amb Ximo, i dins de l’assignatura Redacció Periodística Digital del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, hem conegut el dia a dia de la faena, fins i tot la nit. Tu, lector, pots prèmer en qualsevol moment la pàgina del diari per a informar-te. A l’altre costat, en el del periodista, la notícia ja ha botat fa una estona i ha hagut de reaccionar. La immediatesa accelerada és una de les claus.
Rapidesa amb sentit i amb l’estratègia felina per a atrapar des del primer moment el lector. El periodista es prepara per a la lluita contra els altres mitjans, però també amb la informació has d’estar llest per a afegir eixe pessic, eixa mirada, que els altres no donaran, perquè s’ajustaran només al fet informatiu.
Quin ha de ser el teu avantatge? Saber treballar-te les fonts, eixes que et permetran botar sobre la notícia moments abans que la resta. Això, i barallar-se amb els paràmetres SEO, perquè la teua notícia puge en el rànquing de Google News o Menéame.
Una lluita per l’èxit informatiu, que pot ser més o menys efímera (l’actualitat mana) i en què has d’estar ben pendent de les xarxes socials. Saber moure-les. El goig arriba via tweet; per l’augment dels seguidors del teu mitjà o pels retuits de la teua notícia, que no cauen del cel, sinó per l’interés que has generat, pel punt de vista analític o per donar una informació més enriquida que la resta.
Eixe va ser el repte que ens plantejà Ximo Aguar per a rematar la jugada i que t’explica UjiNouCom. T’arriba una convocatòria inesperada, la notícia s’ensuma, però ningú la vol confirmar. Has de tentar les fonts, interpretar les seues respostes, encara que siguen negatives i anunciar eixa notícia bomba abans que els altres. Pensa els paràmetres SEO, fes-la atractiva i enriquida. Tot en una hora. La cursa informativa ja porta uns metres. No pots perdre.
Per saber quines són les claus per a la publicació d’un bon artícle científic sobre comunicació, primer cal analitzar què és el que està fent-se actualment en les revistes científiques relacionades amb esta àrea. Un gran repte per a tots aquells que, tot i cursar els estudis de periodisme, comunicació audiovisual o publicitat, mai hem tingut cap matèria centrada en metodologia, com la del màster de noves tendències de comunicació de l’UJI.
UjiNouCom vos apropa el que va ser l’experiència pràctica d’anàlis i d’un document d’este tipus en diverses revistes científiques sobre informació. Una pràctica que vam dur a terme a la tercera sessió de l’assignatura Metodologies d’Investigació en Comunicació on, de forma individual o per parelles, vam haver d’esbrinar l’interés, l’hipòtesi, la metodologia emprada i la o les conclusions d’un artícle triat per l’interés que ens despertava.
Com ho fem?
Tot i que el professor Javier Marzal ens va donar unes pautes sobre les principals metodologies i que, en sessions anteriors, ja haviem debatut sobre com captar un tema d’interés, justificar-lo i formular les hipòtesis pertinents… en la pràctica anavem prou desorientats perquè o bé molts no les vèiem ben reflectides o bé els autors empraven tècniques que no se’ns havien explicat encara o bé no coneixiem a fons cada enfocament per aplicar-lo a determinats textos on res es deia de la fórmula d’investigació utilitzada.
Amb tot, la intuició d’un periodista, comunicador, expert en màrqueting o publicista és suficient per saber o intentar esbrinar com analitzar un text. Quasi tots vam trobar amb certa facilitat l’interés del tema, hipòtesi i conclusions però… quin mètode científic havien emprat els investigadors?
Enfocament quantitatiu i qualitatiu
Ser o no ser, quantitatiu o qualitatiu… com que no hem tractat amb profunditat l’experiència metodològica -ací cap dels alumnes som ratolins de biblioteca o investigadors profunds- la tasca semblava, almenys, un poc ambigua.
Tot i les dificultats teòriques, tots els i les alumnes vam traure l’activitat pel sentit comú que ens atorga l’experiència i els estudis previs.
Aguns van trobar que els artícles analitzats seguien:
Tot i això, van haver-hi estudiants del màster que es van topetar amb metodologies diferents que, després, van exposar en la següent sessió i que ens van aportar noves perspectives d’investigació.
Perquè quan es parla d’un periodista, la societat l’identifica amb la imatge del reporter de carrer, micro en mà o dins el claustrofòbic ambient de la redacció d’un diari? I perquè quan parlem d’un físic o un científic la gent se l’imagina llibre en mà i investigant? Doncs encara que l’immediatesa, moltes vegades, ens faça treballar amb menys ferramentes d’anàlisi, els periodistes també sabem furgar per llibres, revistes o tesis per contrastar i fer una informació de qualitat i profunditat… fins i tot podem parlar sobre comunicació a una revista científica, com és adComunica de l’UJI.
Com fer-ho pot semblar-nos una tasca gegant i prou difusa, que intentem comprendre amb el doctor Javier Marzal a l’assignatura Metodologies d’Investigació i Comunicació. Des d’UjiNouCom, sabem que la matèria no és gens senzilla d’assimilar, sobretot en les primeres sessions. I més per als professionals que venim de mitjans amb ritmes trepidants, com la ràdio o la televisió. Per a nosaltres vore les tasques amb perspectives de treball de mesos o anys no és gens comú; tot i que tan vàlid és el treball de trobar informació amb la rapidesa nerviosa d’un mitjà convencional, com fer-ho des de la perspectiva més calmada de l’investigador.
Com fa investigació un periodista?
La convergència de les dos vessants, com estem descobrint en moltes matèries d’aquest màster de noves tendències en comunicació, s’ha de posar en pràctica si disposem de ferramentes per fer-ho, tant en el treball del dia a dia, com per simplement conéixer quines són les tendències que, ara per ara, marquen la investigació periodística i comunicativa.
Així, a poc a poc, estem coneixent noves fonts d’on extreure informació, com són les revistes de referència en ciències de la comunicació, on destaquem Anàlisi, Comunicación y sociedad, Comunicar, Estudios sobre el mensaje periodístico i Zer. També estem analitzant l’utilitat dels repositoris -com el de l’UJI- de l’accés obert o on trobar tesis dosctorals (TDX o TESEO) que s’adequen al que necessitem i que ens servisquen de marc per fer una peça de certa profunditat, o per dur endavant una investigació. Tot això complementat amb convidats rellevants del món de la metodologia, com el catedràtic José Luis Piñuel.
Aplicació de la nostra investigació
Partint d’eixa base una possible eixida futura, que Javier Marzal ens planteja en totes les sessions i tutories, és continuar amb aquesta línia i desenvolupar una tesis doctoral que amplie el nostre treball final de màster. Una decisió que no és fàcil de prendre i on molts de nosaltres encara estem prou perduts, tant pel que fa a la temàtica, com a la seua acotació o si estem més motivats per investigar una realitat comunicativa o generar un producte.
Dubtes que, esperem, queden resolts en aquesta assignatura que culminarà amb la presentació d’un esborrany del que serà el nostre TFM i que, qui sap, si després anirà més enllà i podrem vore el nom dels nostres companys, o el nostre propi, en l’article d’una revista científica de renom. Perquè els periodistes tenim eixa versatilitat, de vegades confusa, de ser capaços de comunicar i d’arribar a la gent de totes les formes possibles. Fins i tot podem fer ciència, comunicativa, és clar!
El professor José Luis Piñuel, Catedràtic en Comunicació en la Universidad Complutense de Madrid, és un dels principals referents en la investigació de la comunicació a Espanya. Ens fa una anàlisi sobre allò que està investigant-se ara per ara en les revistes de capçalera de l’àmbit de la informació i quines són les principals tècniques que empren.
En el següent vídeo ens explica algunes de les últimes temàtiques i tendències en el camp de la investigació.
UjiNouCom 