La globalització i la mercantilització del missatge

Convergència de mitjans, periodisme, “Brand Journalism” i marketing. Quatre termes que ara s’encerclen en el trencaclosques del periodisme dins d’un context de comunicació global on tot el món pot dir la seua.

Un encaix que per a uns és el futur del periodisme, l’eixida, i que per a d’altres és el debat entre la puresa de la pràctica periodística i el marketing. I enmig de la lluita, el contingut. Eixe terme que amb l’evolució dels gabinets de comunicació, incorporant pas a pas les noves tecnologies, ha originat l’emigració de periodistes cap als gabinets comunicació de les empreses, que volen dir la seua i volen vore reproduït el seu missatge als mitjans tradicionals tal com elles l’han elaborat (mitjans guanyats). El public llig el contingut com una notícia més creïble i, per tant, és més fàcil de guanyar. Ens trobem davant la desintermediació. Este va ser part del debat que vam viure a l’assignatura de Redacció Periodística Digital, dins de la classe dedicada a l’evolució dels gabinets de comunicació i que ara vos acosta Ujinoucom.

Les webs de les empreses , les institucions i les organitzacions passen a ser distribuïdors de continguts: audios, fotos, notícies, vídeos i , fins i tot, retransmissions en streaming o amb el seu propi canal de televisió online. Per cert, alguns exemples els podeu trobar ben a prop. Escorcolleu en els apartats de premsa o multimèdia dels webs del Villarreal CF i el CD Castelló.

Suports i canals, que s’escolen enmig de la crisi del sector periodístic i la desertització laboral de les redaccions. Noves ferramentes per al periodisme de marca. Ací en teniu uns exemples ordenats en una escala de més a menys alhora de fer vore la marca o empresa que representen i que els divideixen en Media Brand i Independent Media Brand (parlen del sector, no de l’empresa o els seus productes, per a guanyar-se la complicitat del públic). Feu click sobre les webs:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tornem al debat. És periodisme el Brand Journalism ? És periodisme lliure? Respon a la vella màxima que diu que la notícia és allò que no es vol que es conte? És un periodisme interessat? És un fenòmen imparable? És publicitat encoberta? On està la línea entre el Marketing de continguts i el Brand Journalism? De tot això i més vam debatre el el Màster de nous processos i tendàncies en comunicació de l’UJI. Vols dir la teua?

Apunta’t a la resiliència i triomfaràs

Qui no ha sentit parlar de l’au fènix? és aquell ésser mitològic que es prenia en flames, cada 500 anys, per a renàixer de les pròpies cendres. Un concepte de reinvenció personal, que hui es presenta com a nou davall el nom de resiliència. I entra a les nostres vides de mans d’un ‘resilient’ convençut: Luismi Blasco, qui ha estat convidat a una sessió de l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació.

El director de Sistemes d’Informació del Grupo Zeta i coach, Luismi Blasco, ha fet un tomb a la seua vida. Ve a l’UJI i ens parla, en primera persona, de la capacitat humana d’acceptar els canvis i els fracasos i d’eixir exitós d’ells. Una qualitat que fan pròpia els nord-americans a l’hora de posar-se a la recerca del talent. Explica com fer-ho en periodisme i des d’UjiNouCom vos fem arribar el seu missatge.

Ja sabreu que a Silicon Valley, al nord de Califòrnia, s’allotja unes de les majors corporacions de tecnologia del món. Bé, el que potser no sapigueu és que si voleu un milió de dòlars per a nou projecte serà garantia, per als gurús de Silicon, que t’hages equivocat al menys tres voltes en la vida. El que ací es considera un fracás és per a ells una virtut: la perseverància.

Us donem, a més, un truc infalible per a ser un triomfador de manual: has d’aplicar a la teua vida, al teu treball, al teu projecte les quatre D. D de Diversió, D de Diversitat, D de Dedicació i D de Domini.

A la nostra professió, la convergència de mitjans ens obliga a ser eficaços en diverses tasques. Les estructures piramidals, pròpies dels mitjans clàssics, ténen els dies comptats. Les jerarquies tipus director, subdirectors, caps de seccció, redactors, operadors d’equips i operadors d’imatge són considerades con una càrrega.

Les estructures més modernes se simplifiquen per a quedar-se en tres figures claus del periodisme: el creador, l’editor i el gestor. Si vols triomfar tria el perfil que més t’agrada i… resiliència!