Hem descobert Mario Viciosa i ens encanta! Fa un periodisme original i innovador en elmundo.es, on sembla que li han donat mànega ampla per a exercir ciberperiodisme. Es posa davant de les càmeres i ofereix espectacle informatiu, com si fóra un mag de les noves tecnologies. 
Este jove periodista digital podria ser l’excepció que confirma la regla. I és que la majoria de capçaleres espanyoles, encara en l’actualitat, no s’han adaptat a la multimedialitat que exigeix el nou consumidor de continguts informatius.
D’això parlava el professor Pere Masip, en un article fa 9 anys. I si el llegim ara podriem subscriure quasi punt per punt el que diu. En algunas certezas y muchas dudas repassa la inmersió dels mitjans tradicionals en les noves tecnologies. I d’ahí podríem concloure que la majoria va optar per penjar en Internet el contingut que feien en paper i poc més.
La professora Alba Camañas, en una classe en Periodisme Digital que analitzem des d’UjiNouCom, ens recorda que l’essència del periodisme ha de ser la mateixa però canvien les ferramentes i hem de saber manejar-les. Camañas diu que els continguts digitals es caracteritzen per la hipertextualitat, l’actualització en renovació continua i la interactivitat; es a dir que l’usuari puga votar si li agrada o no. Ara mateix veiem els videos digitals, que han augmentat la seua presència però sense qualitat. Ni d’imatges ni tampoc de continguts.
Què està fallant? Tenim l’ample de banda i les condicions tecnològiques. Ahí està el repte del nou periodisme que es trasmet al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI: trobar l’escletxa diferencial per a que els nostres continguts siguen atractius en la xarxa. I que els nostres vídeos no seguisquen els preceptes tradicionals, sinó que utilitzen les moltes ferramentes actuals.
UjiNouCom 