Twitter és la xarxa social per excel.lència de periodistes, generadors d’opinions, ironitzadors de l’actualitat i de temes socialment interessants, seguidors de ‘celebrities’ i per tots aquells que, per curiositat o per la necessitat d’informar-se, volen seguir l’actualitat política social, cultural o esportiva al minut. I d’això hem de ser coneixedors els professionals de la comunicació. Un coneixement que estem ampliant setmana a setmana al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i que arrepleguem en UjiNouCom.
La periodista i professora associada de l’UJI, Amparo López, ens va fer reflexionar en l’assignatura Innovació Periodística sobre l’ús del Twitter, com fer-se vore i com vore què és tendència en esta xarxa social per tindre notorietat i crear una marca personal. Perquè en Twitter no té més presència el que més tuits penja, ni molt menys qui més retuiteja, sinó qui segueix a les persones més adequades i, alhora, es seguit per generados d’opinió i sap quins temes funcionen entre els seus seguidors.
Però, com podem saber tot això? Com podem tuitejar a l’hora adequada? Saber l’influència dels que ens segueixen i la nostra pròpia? I adonar-se dels temes que són ‘trending topic’ i que interessen els nostres followers?
Monitoritza els teus tuits
Doncs, com en tot el que envolta el món ‘online’, Internet proporciona ferramentes per monitoritzar els teus tuits, millorar la teua comunitat, traure el màxim partit personal de la xarxa per contactar amb gent que, d’altra forma seria quasi impossible, assabentar-se de fets fora de les agendes oficials de les institucions, i evitar els rumors.
Amparo López ens va descobrir algunes d’estes ferramentes i, nosaltres, com el xiquet que rep un joguet nou… vam haver de jugar amb elles.
Amparo López ens explica els avantatges i desavantatges de Twitter des del punt de vista periodístic. Una ferramenta que pot ser molt útil en este món de connexions globals.
En estos moments de sobrecàrrega informativa on, de vegades, els temes són densos i difícils de comprendre i on, paral.lelament, el públic busca rebre eixa informació de forma senzilla i consumint el menys temps possible, les infografies són fonamentals per transmetre determinats missatges
Moltes vegades el periodista ha de saber elaborar-ne, i per això Internet disposa de ferramentes útils i, la majoria, gratis per fer una presentació clara de continguts i visualitzar determinades dates.
D’elles ens va parlar la professora Sara Ortells en l’assignatura Innovació Periodística. Durant dos sessions vam conèixer i experimentar amb algunes de les ferramentes més solvents i intuïtives que, ara per ara, hi ha a la xarxa.
Exemples de ferramentes per crear infografies
Infografies clàssiques
Piktochart: Una eina que permet crear gràfics de tots tipus, fins i tot contar històries amb un disseny molt atractiu.
Font: Piktochart
Infogram: També permet fer infografies, més senzilles que l’anterior ferramenta, però igualment interessants i amb un millor disseny que les que ens ofereixen les que venen per defecte als sistemes d’escritura com Word o Drive.
Font: Infogr.am
Visme: Ferramenta semblant a l’anterior que et permet combinar infografies i donar diferents informacions en un mateix espai visual.
Font: Visme
Timelines
Line: Amb ella pots fer un relat temporal vertical.
Font: Line
Timetoast: Et permet visualitzar un relat temporal en horitzontal.
Font: Timetoast
Fotografies interactives
Thinglink: Ferramenta per fer fotografies interactives. Dins de la imatge apareixen circulets en els quals pots incloure informació o enllaços a altres artícles, fotografies o vídeos. Estes són les vinyetes i homenatges dels il.lustradors habituals de El País als treballadors de Charlie Hebdo, amb les quals vam intentar treballar. Per vore-les amb els efectes d’interactuació cal clicar en elles.
Mapes interactius
Tourbuilder: Pots elaborar mapes per mostrar informació de forma senzilla. Poses un punt i la ferramenta te’l localitza en el mapa i en ell pots afegir la informació que vulgues. Després pots marcar-ne un altre i fer el mateix, amb la qual cosa et genera un recorregut amb la documentació temporal o geogràfica que vulgues contar.
Font: TourbuilderStoriy Maps:
Story Maps: Et permet les mateixes funcions que l’anterior ferramenta però és més útil per localitzacions més concretes. En ella s’utilitzen més les fotografies per il.lustrar cada marca dins del mapa.
Font: Story Maps
Vídeos interactius:
Kettle Corn: Amb esta ferramenta pots, a partir d’un vídeo ja editat, afegir la informació addicional que necessites perquè vaja més enllà del relat purament audiovisual. Pots incloure en un frame determinat contingut de valor, enllaços, fonts de Wikipedia, fotografies i altres elements per enriquir-lo. Ací vos deixem un tutorial sobre este sistema pensat exclussivament per a periodistes.
Ferramentes per usuaris de xarxes socials o blogs
En estos moments on l’ús de les xarxes socials i blogs s’ha generalitzat entre tot el públic, cal oferir també d’altres ferramentes més senzilles per a aquells que no són periodistes i volen o necessiten fer visuals les dades que tenen entre mans.
I si volem visualitzar algunes d’estes infografies de qualitat ja fetes per tindre un referent, resulta interessant el portal infografías.org. En ell es fa una selecció de les millors formes de visualitzar dades que es donen a qualsevol publicació: revistes, diaris o simplement a Internet.
Hi ha un apartat per enviar les teues infografies i ells fan una tria d’aquelles que consideren més addients a la temàtica o de major qualitat. Estes són algunes de les últimes que han publicat:
Font: infografias.org
Font: infografias.org
Font: infografias.org
Una altra font on podem vore bones infografies és el perfil de Twitter o Pinterest del periodista i professor especialitzat en visualització de dades Antonio Delgado.
Ell ja va estar a este màster, i ens va explicar fil per randa com ha de fer-se un bon periodisme de dades. També va parlar de la importància d’emprar alguns trucs i programes perquè esta tasca no siga un mal de cap per als professionals de la informació que, moltes vegades, tenim un autèntic ball de números informatius que no sabem com plasmar perquè els usuaris ho entenguen.
Fernando Sabés, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parla dels reptes i les oportunitats del ciberperiodista.
Crisi i Periodisme d’Investigació, Periodisme d’Investigació i Periodisme Innovador. Tres termes que han d’anar de la mà per mantindre vigents els drets democràtics. I en això, en temps d’angoixes, les xifres poden dir molt per a mantindre els drets democràtics i lluitar contra els abusos. Parlem de Periodisme de Dades i ens ho conta, a UjiNouCom i en l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, un especialista: Antonio Delgado.
Números i més números. Ens estem habituant a escoltar xifres i més xifres com, per exemple, les de la corrupció. Xifres d’euros. La corrupció és el que té. N’és la responsable de què la fredor dels guarismes boten de ple al primer pla de la Informació. Però…. com podem entendre’ls de manera clara sense que ens maregen? I com podem fer per què es queden al nostre cap? No debades, sempre se’ns ha dit que omplir les notícies de xifres és un enemic per arribar a ‘espectador; sobretot si parlem de mitjans audiovisuals.
Mostrar-los de manera gràfica per tal de vore’ls clarament i fer que arriben a l’espectador o al lector amb una ullada o que li permeten una visió clara i una anàlisi entenedora. Fins i tot «jugar» amb elles. Eixa és la meta. El camí, saber tractar-los i analitzar-los amb una taula dinàmica gratuïta, què ens permeta fer ballar i barallar les xifres per arribar a conclusions informatives que donen peu a una història.
És a dir, fer periodisme de dades, no periodisme amb dades.Una nova disciplina dins del periodisme d’investigació; més encara en els temps que vivim. Una eina més en la lluita per la transparència.
* On podem trobar les dades?
* Com demanar les dades ?
* Quines tendències ens mostren?
*Quina és l’obligació de les Administracions per a facilitar-les?
Un món complexe, que pot ser eteri, si no sabem explicar-lo. Eixe és, i ha sigut, el repte d’Antonio Delgado, un especialista capaç de destapar misteris, com ara: hores i capricis de les targetes black. Tot un repte que es pot aprendre en el màster de noves tendències i processos en comunicació de l’UJI.
Qui no ha sentit parlar de l’au fènix? és aquell ésser mitològic que es prenia en flames, cada 500 anys, per a renàixer de les pròpies cendres. Un concepte de reinvenció personal, que hui es presenta com a nou davall el nom de resiliència. I entra a les nostres vides de mans d’un ‘resilient’ convençut: Luismi Blasco, qui ha estat convidat a una sessió de l’assignatura d’Innovació Periodística del màster de noves tendències en comunicació.
El director de Sistemes d’Informació del Grupo Zeta i coach, Luismi Blasco, ha fet un tomb a la seua vida. Ve a l’UJI i ens parla, en primera persona, de la capacitat humana d’acceptar els canvis i els fracasos i d’eixir exitós d’ells. Una qualitat que fan pròpia els nord-americans a l’hora de posar-se a la recerca del talent. Explica com fer-ho en periodisme i des d’UjiNouCom vos fem arribar el seu missatge.
Ja sabreu que a Silicon Valley, al nord de Califòrnia, s’allotja unes de les majors corporacions de tecnologia del món. Bé, el que potser no sapigueu és que si voleu un milió de dòlars per a nou projecte serà garantia, per als gurús de Silicon, que t’hages equivocat al menys tres voltes en la vida. El que ací es considera un fracás és per a ells una virtut: la perseverància.
Us donem, a més, un truc infalible per a ser un triomfador de manual: has d’aplicar a la teua vida, al teu treball, al teu projecte les quatre D. D de Diversió, D de Diversitat, D de Dedicació i D de Domini.
A la nostra professió, la convergència de mitjans ens obliga a ser eficaços en diverses tasques. Les estructures piramidals, pròpies dels mitjans clàssics, ténen els dies comptats. Les jerarquies tipus director, subdirectors, caps de seccció, redactors, operadors d’equips i operadors d’imatge són considerades con una càrrega.
Les estructures més modernes se simplifiquen per a quedar-se en tres figures claus del periodisme: el creador, l’editor i el gestor. Si vols triomfar tria el perfil que més t’agrada i… resiliència!
Pot ser un pip, un clic, un boing o vés a saber quin so pot emetre el teu mòbil, el correu, la tablet o l’ordinador quan t’avisa perquè consultes la informació que t’acaba d’arribar per la xarxa. Sense dubte, és tot un avantatge tindre a la mà tanta informació, a l’abast del teu dit gros o índex. Però eixe gran volum d’informació és veraç? Està prou contrastat? Són els nous mitjans fiables? És tota la informació correcta?
Els mitjans – com els consumidors, lectors o audiències- també reben tones i tones d’informació. Més encara hui en dia amb el ‘boom’ de les xarxes socials. Qualsevol pot donar informació o ser testimoni d’un fet. Les fonts són inabastables: des d’una agència a un free-lance, des d’un tweet a un video de Youtube, des d’un comentari en Facebook a una foto d’Instagram. I podríem continuar.
Quin és el repte dels mitjans?
A més de comunicar i informar, assegurar-se que la informació és correcta, veraç i està contrastada. Passar-la pel filtre de la veritat, pel colador que rebutge la palla i la falsedat d’allò que té pes informatiu i és real. És a dir que abans de publicar res cal sanar la informació, i fer-ho amb rapidesa. Eixe és el nou salt: Curar la informació que arriba a les redaccions.
Qui ho fa?
El Content Curator que, segons Sara Ortells, és un sanador de la informació, que s’assegura que allò que arriba a les redaccions compleix tots els paràmetres per a ser publicat amb garanties, per a mantindre el prestigi i veracitat de les publicacions; i no caure en paranys digitals: fakes, mentides, històries inventades, falsejades…
Una nova figura que contribueix al compromís informatiu, que ja s’està incorporant a les redaccions i que permet els periodistes treballar amb fonts fiables.
Un nou vessant professional que analitza i que investiga l’origen de les imatges, dels vídeos, de les fotografies, dels rumors… Un nou professional que està al cas de tot allò que passa i que sap allò que és tendència; cap a quins camins o temes es dirigeix la informació diària.
Conéixer en profunditat les tasques del Content Curator, i saber quines són les seues ferramentes de treball per a guanyar el pols a tot allò que Internet posa a l’abast dels periodistes per a certificar què és real, és un dels vessants professionals que podreu aprendre en l’assignatura d’Innvovació Periodística del Màster en noves tendències i processos d’innovació en Comunicació de la Universitat Jaume I.
Twitter és la xarxa social per excel.lència de periodistes, generadors d’opinions, ironitzadors de l’actualitat i de temes socialment interessants, seguidors de ‘celebrities’ i per tots aquells que, per curiositat o per la necessitat d’informar-se, volen seguir l’actualitat política social, cultural o esportiva al minut. I d’això hem de ser coneixedors els professionals de la comunicació. Un coneixement que estem ampliant setmana a setmana al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i que arrepleguem en UjiNouCom.
menys qui més retuiteja, sinó qui segueix a les persones més adequades i, alhora, es seguit per generados d’opinió i sap quins temes funcionen entre els seus seguidors.
Doncs, com en tot el que envolta el món ‘online’, Internet proporciona ferramentes per monitoritzar els teus tuits, millorar la teua comunitat, traure el màxim partit personal de la xarxa per contactar amb gent que, d’altra forma seria quasi impossible, assabentar-se de fets fora de les agendes oficials de les institucions, i evitar els rumors.
UjiNouCom 
