Em segueixes en Twitter?

Twitter és la xarxa social per excel.lència de periodistes, generadors d’opinions, ironitzadors de l’actualitat i de temes socialment interessants, seguidors de ‘celebrities’ i per tots aquells que, per curiositat o per la necessitat d’informar-se, volen seguir l’actualitat política social, cultural o esportiva al minut. I d’això hem de ser coneixedors els professionals de la comunicació. Un coneixement que estem ampliant setmana a setmana al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i que arrepleguem en UjiNouCom.

La periodista i professora associada de l’UJI, Amparo López, ens va fer reflexionar en l’assignatura Innovació Periodística sobre l’ús del Twitter, com fer-se vore i com vore què és tendència en esta xarxa social per tindre notorietat i crear una marca personal. Perquè en Twitter no té més presència el que més tuits penja, ni molt menys qui més retuiteja, sinó qui segueix a les persones més adequades i, alhora, es seguit per generados d’opinió i sap quins temes funcionen entre els seus seguidors.

Però, com podem saber tot això? Com podem tuitejar a l’hora adequada? Saber l’influència dels que ens segueixen i la nostra pròpia? I adonar-se dels temes que són ‘trending topic’ i que interessen els nostres followers?

Monitoritza els teus tuits

Doncs, com en tot el que envolta el món ‘online’, Internet proporciona ferramentes per monitoritzar els teus tuits, millorar la teua comunitat, traure el màxim partit personal de la xarxa per contactar amb gent que, d’altra forma seria quasi impossible, assabentar-se de fets fora de les agendes oficials de les institucions, i evitar els rumors.

Amparo López ens va descobrir algunes d’estes ferramentes i, nosaltres, com el xiquet que rep un joguet nou… vam haver de jugar amb elles.

Estos són els nostres treballs:

 

 

 

Alicia Arnau + Tamara Gascó. Hashtags.org

Amparo Sanchis. SocialBro

Anna Vicent + Maria Ventura. TweetTag + Hootsuite

 

 

Lola Oliver. Trendsmap

 

 

 

Silvia Marcos + Laura Alonso. TOPSY

 

 

Vanessa Pérez + Tamara Villena. Tweet Archivist

 

 

 

Xavier Rubert. Follow the Hastag

De major vullc ser investigador@

La investigació científica com eixida professional és la proposta que ens fan les periodistes Laura Alonso, Ana Vicent i Silvia Marcos. Les tres s’han submergit en un treball de Periodisme Digital, assignatura que dirigueix Sònia González, dins dels màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Les tres han comentat a UjiNouCom que coincideixen que esta és una eixida professional bona i necessària en l’actualitat. És un camp que es pot treballar dins i fóra d’Espanya i, per a demostrar este punt, han mantingut entrevistes en joves investigadors que estan immersos en els camp de les ciències pures i també de les ciències socials, tant dins com fóra del país.

Per a fer la seua investigació li han donat format de reportatge i han utilitzat la plataforma creatavist, que els permet treballar en capes i incloure vídeos, audios, fotos, textos i enllaços. És a dir que han fet ús de totes aquelles ferramentes que permet Internet per a fer periodisme en línia.

Juan Lozoya, cap de premsa Diputació de Castelló

Juan Lozoya explica com els mitjans de comunicació tradicionals s’estan adaptant molt lentament a l’entorn digital. Els exemples, la premsa més propera a nosaltres.

Tamara Villena i les «celebrities»

Tamara Villena vol explorar com les celebrities es converteixen en líders d’opinió en les xarxes socials. Per això, en el seu treball final de màster iniciarà una investigació de quins són els temes triats pels famosos per a dir la seua en Facebook, Twiter, Instagram… La seua intenció, com explica també a UjiNouCom, és explorar com el fenònem fan actúa com un ventilador a l’hora de que les idees o els pensaments de les persones conegudes inicien un recorregut i posterior ampliació en Internet.

En el seu treball de final de grau de Comunicació Audiovisual al campus de Gandia va començar a investigar este assumpte. I ara, després del primer quadrimestre del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, ha madurat la idea. Una de les línies que més li interessen és saber com els polítics utilitzen les xarxes socials per a transmetre el seu missatge.

Ciberperiodisme: l’escletxa és el futur

Has dibuixat un somriure o t’ha semblat un titular vell i caducat? Pertany, com pots vore, a un teletip d’EFE de l’any 81, publicat a un diari de Pamplona. La frase va ser enunciada per l’editor alemany Fredich Burrhardt, president de l’IFRA (Associació d’Editors Europeus) en el marc d’unes jornades sobre tecnologia periodística, celebrades a la capital navarresa. Però més enllà de la teua reacció, el cert és que inclou tres paraules clau: periodistes, futur i computadores. D’això precisament ens parlà, Fernando Sabés, professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, a l’assignatura Innovació Periodística, del duel entre la participació ciutadana i el ciberperiodisme. I val a dir que començà amb tot un postulat optimista: El periodisme té futur. Saber com trobar el camí cap eixe pervindre és el que pretenem acostar-vos ara a UjiNouCom.

La Web 2.0

No hi ha dubtes que el futur està en el món de la Web 2.0. Un món global sotmés al sufixe «-itat»: interactivitat, versatilitat, multimedialitat, transnacionalitat, transtemporalitat, hipertextualitat… És a dir, un balcó obert al planeta i al qual sembla que molts mitjans de comunicació tradicionals encara no saben com abocar-se davant les rutines canviants dels usuaris.  A Internet, triomfa la gratuïtat a l’hora de consumir, la derrota és el clic que t’abandona perquè ja no interesses  o no tens credibilitat (un altre «-itat»), la victòria pot ser per a un àudio o un vídeo i no per a un article, diguem-ne, clàssic. Un món més democràtic, que no acaben d’atrapar les grans empreses de la comunicació, les quals a voltes cauen en el parany o l’esclavitud de rendir-se als  gustos, en forma de visites, dels usuaris, a l’hora de triar els continguts. La web 2.0 també és un món a l’abast de tots, professionals de la informació o no. És a dir, tota una selva mediàtica, carregada de molt de soroll, on el periodista, ara ciberperiodista, ha de trobar l’escletxa que el guie cap al camí d’eixida i no quedar-se fora de joc. Les regles són clares, segons Fernando Sabés: les bones maneres de fer periodisme davall els criteris d’incloure, excloure, jerarquitzar, contrastar, documentar i saber contar la informació.

És el camí del ciberperiodisme, d’un ciberperiodisme obert  a les noves maneres de fer – recordeu els «-itats»?-  per a oferir un producte total, viu i en constant adaptació a una realitat canviant. La manera de vèncer al més perillós de tots els paranys i de tots els sufixes esmentats abans: la gratuïtat a la qual volen abocar-nos. No ens paguen sols per saber fer-ho, sinó per saber com fer-ho; és a dir, per saber comunicar i informar i per saber com comunicar i informar en cada moment. Més encara si saps reciclar-te amb aprenentatges sobre innovació periodística com els que ens està aportant el màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

La tecla enter no és la fi

Si has trobat el camí, ara has de saber mantindre’l net i clar, perquè, quan publiques amb la tecla enter, comença un nou viatge. Has de saber moure’t en l’altra selva de la web 2.0: les xarxes socials. No pots abandonar. Has d’estar present, ser actiu, conversar amb els usuaris, saber relacionar-te, acceptar i encaixar els colps i respondre com cal. Un treball intens i constant per tal que la teua escletxa passe a ser una marca personal i que com a ciberperiodista et llaures un futur dins del soroll de la selva d’Internet. Allò que la gent del marqueting diria un nínxol de mercat, però parlar de nÍnxols i futur resulta xocant. Busca allò que t’agrada, que domines, i camina amb les passes fermes i rigoroses del periodisme fins a trobar el camí, el clevill, l’escletxa que deixe passar la llum del teu futur.

SEO o SEM, eixa és la qüestió

Perdre’s en Internet és d’allò més fàcil ja que el contingut a la xàrcia és inabastable. Per això, el periodista digital ha de manejar els mecanismes per a que el seu treball siga visible. I ben visible, sobretot, al gran aparador de Google (eixe semidéu omnipresent, que copa més del 95% de les recerques).

Posicionar-se als cercadors és la manera. És a dir, que qualsevol que entre a la xarxa i clique el que vol, tinga en pantalla d’inici el nostre treball. Això s’anomena SEO, que és l’acrònim en anglés de Search Engine Optimitzacion. I el SEM seria pràcticament el mateix però amb mecanismes de pagament (Google Adwords).

A UjiNouCom, a este post, us parlarem de la modalitat gratuïta. Per a aconseguir estar a la pàgina d’inici hi ha uns mecanismes que el periodista David Hernández ens ensenya a una sessió de Periodisme Digital. Uns trucs per a augmentar la nostra notorietat a la web.

L’ànima mater de Nomepierdoniuna ens diu que el primer és fer uns continguts de qüalitat, estructurats de manera visual i atractiva. I, a més, han d’anar acompanyats de les paraules claus. Este concepte trobem que és esencial. En negreta posarem tots aquells sustantius o noms propis que pensem que el potencial lector escriurà a la barra de recerca quan vullga trobar una entrada. Són els tags.

El Google Trends és una ferramenta, debades, d’ús molt senzill, que podem gastar per a vore quines son les paraules que tenen més èxit de la temàtica que ens interessa. Ahí vorem gràficament quines son les millors per al nostre posicionament. Les paraules claus tenen tres categories: clau, genèrica i secundària, segons la seua importància. Els nostres titulars i les entradetes han de contindre-les; i després també al text.

Els nostres articles han de portar enllaços que els donen més riquesa. Conduiran al lector que vulga saber més fins a les fonts o fins altres cròniques. És interessant també que eixos enllaços els duguen a altres continguts propis per a no perdre’ls com a lectors.

De tot açò vam fer una pràctica al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI. Vam analitzar el posicionament SEO de Valencia Plaza i Jot Down. Dos publicacionas ben diferents: un diari econòmic i una revista cultural. I van tractar de desxifrar quines son les claus del seu èxit a la xarxa.