El misteri del camí (podcast)

Este és el podcast que hem elaborat a UjiNouCom Lorena Izquierdo, Javier Monferrer, Lola Oliver, Xavier Rubert  i Amparo Sanchis per l’assignatura Periodisme Ciutadà i Web 2.0 del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Es tracta del primer capítol d’una sèrie d’intriga basada en la tradició mil.lènària dels Pelegrins de les Useres. El document seria la primera part de 13 podcasts on, en cadascun, un dels pelegrins patirà un tràgic desenllaç dins del seu pelegrinatge.

Sobre este capítol, com penseu que ha mort este pelegrí? Com voldrieu que continuara la història?

També ho podeu escoltar per ivoox.

Ir a descargar

L’anàlisi científic de Podemos

La diferent manera que tenen els mitjans de comunicació d’abordar les notícies que fan referència a Podemos és la base de l’anàlisi d’Ana Vicent, Silvia Marcos i Laura Alonso. Les tres periodistes s’han proposat posar la mirada en el tractament informatiu de cada mitjà, un estudi que han explicat per a UjiNouCom.

La formació que lidera Pablo Iglesias, i que segons les últimes enquestes del CIS té moltes probabilitats d’entrar en el govern d’Espanya, ocupa portades dels diaris pràcticament des de la seua aparició en el panorama polític. D’ahí l’interés científic d’este anàlisi amb la mirada posada en les tècniques de l’Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística, assignatura que dirigueix el professor Andreu Casero al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Un punt de vista diferent ja que no es pretén quantificar com la formació política es ven als mitjans sinó com els mitjans la veuen i la tracten informativament parlant.

La premsa local a la xarxa global

«No tenim ni idea d’on anem, però tenim pressa», són paraules del director del The Times davant el repte de la premsa d’adaptar-se a l’entorn digital. I si això s’ho planteja el director d’un dels diaris de més tirada i major prestigi del món, com no han d’anar perduts en este camí els diaris nacionals i, més encara, els que cobreixen la informació provincial?

Juan Lozoya, actual cap de premsa de la Diputació de Castelló i molt vinculat com a redactor i directiu a la premsa castellonenca, va reflexionar a l’assignatura d’Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI sobre com els diaris estan adaptant-se a l’era de la premsa online.

Una nova opció que, tal vegada ben emprada, faria augmentar el nombre de lectors de premsa diària en l’àmbit provincial, on no hi ha molta afició lectora. El diari més fullejat cada dia pels castellonencs és el Mediterráneo, amb 77.000 lectors diaris, segons l’EGM. Semblen molts, però el Diario de Navarra, per exemple, multiplica per cinc la tirada del periòdic més històric de Castelló i la província té menys habitants que la nostra.

Característiques de la premsa provincial a la xarxa

Tot i la capacitat de captar nous lectors per Internet, els diaris provincials o amb seccions de la província no estan treballant esta transició del paper al digital. No només a Castelló, sinó tampoc a nivell nacional. Simplement ofereixen el mateix contingut però en dos formats diferents, amb l’única diferència que actualitzen els continguts durant el dia a base de teletips.

Mediterraneo penja el diari en pdf i l’ofereix també per Orbyt i Kiosko y Más.

Levante ofereix el seu producte a Kiosko y Más i per subscripcions.

El Mundo funciona per Orbyt.

Però el públic, en paraules de Juan Lozoya que arrepleguem a UjiNouCom, no està disposat a pagar per un producte que al mateix moment o al llarg del dia pot consultar de forma gratuïta. Per això la premsa a Internet té dos reptes: fer un producte de qualitat i que la gent pague per ell.

Però tal vegada la revolució no estiga ací, sinó en un altre canvi de suport que barreje l’estil de premsa de paper amb l’online, amb materials tecnològics fins d’estil paper però que oferisquen tots els avantatges de la comunicació per xarxa. Això arribarà en el futur i ha de perfeccionar-se i ser econòmicament accessible, mentrestant, la premsa tradicional i sobretot la més local sembla que continuarà dins de l’indefinició online.

La fuga de cervells. Una eixida desesperada

La fuga de cervells és el tema que han escollit María Ventura i Vanessa Pérez per al seu reportatge de Periodisme digital. Un tema de plena actualitat per l’alt índex d’atur jovenil. Els seu treball, que expliquen a UjiNouCom, se centra a entrevistar els joves que han hagut de fugir cap a Europa per a guanyar-se la vida, els que ja han tornat i els que estan a punt d’anar-se’n. Alemanya, Itàlia o Anglaterra són les destinacions preferides. Mestres, periodistes i, fins i tot, una odontòloga són algunes de les professions d’alguns d’estos joves. Per contra, el treball a l’hostaleria i  d’au-pair (400 € al mes)  són les ocupacions més habituals. La vida allà fora no és de color de rosa, però almenys hi ha faena.

Les entrevistes les han gravades amb Skipe. Una ferramenta que els ha sigut molt útil per a tindre en primera persona la veu dels protagonistes que estan a l’estranger. El treball final volen presentar-lo amb Creatavist, perquè consideren que és més visual i els permetrà pujar més continguts multimèdia.  Sens dubte un reportatge molt interessant i que pot ser de gran ajuda per a tots aquells que a hores d’ara penseu a fer les maletes.

Em segueixes en Twitter?

Twitter és la xarxa social per excel.lència de periodistes, generadors d’opinions, ironitzadors de l’actualitat i de temes socialment interessants, seguidors de ‘celebrities’ i per tots aquells que, per curiositat o per la necessitat d’informar-se, volen seguir l’actualitat política social, cultural o esportiva al minut. I d’això hem de ser coneixedors els professionals de la comunicació. Un coneixement que estem ampliant setmana a setmana al màster de noves tendències en comunicació de l’UJI i que arrepleguem en UjiNouCom.

La periodista i professora associada de l’UJI, Amparo López, ens va fer reflexionar en l’assignatura Innovació Periodística sobre l’ús del Twitter, com fer-se vore i com vore què és tendència en esta xarxa social per tindre notorietat i crear una marca personal. Perquè en Twitter no té més presència el que més tuits penja, ni molt menys qui més retuiteja, sinó qui segueix a les persones més adequades i, alhora, es seguit per generados d’opinió i sap quins temes funcionen entre els seus seguidors.

Però, com podem saber tot això? Com podem tuitejar a l’hora adequada? Saber l’influència dels que ens segueixen i la nostra pròpia? I adonar-se dels temes que són ‘trending topic’ i que interessen els nostres followers?

Monitoritza els teus tuits

Doncs, com en tot el que envolta el món ‘online’, Internet proporciona ferramentes per monitoritzar els teus tuits, millorar la teua comunitat, traure el màxim partit personal de la xarxa per contactar amb gent que, d’altra forma seria quasi impossible, assabentar-se de fets fora de les agendes oficials de les institucions, i evitar els rumors.

Amparo López ens va descobrir algunes d’estes ferramentes i, nosaltres, com el xiquet que rep un joguet nou… vam haver de jugar amb elles.

Estos són els nostres treballs:

 

 

 

Alicia Arnau + Tamara Gascó. Hashtags.org

Amparo Sanchis. SocialBro

Anna Vicent + Maria Ventura. TweetTag + Hootsuite

 

 

Lola Oliver. Trendsmap

 

 

 

Silvia Marcos + Laura Alonso. TOPSY

 

 

Vanessa Pérez + Tamara Villena. Tweet Archivist

 

 

 

Xavier Rubert. Follow the Hastag

De major vullc ser investigador@

La investigació científica com eixida professional és la proposta que ens fan les periodistes Laura Alonso, Ana Vicent i Silvia Marcos. Les tres s’han submergit en un treball de Periodisme Digital, assignatura que dirigueix Sònia González, dins dels màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Les tres han comentat a UjiNouCom que coincideixen que esta és una eixida professional bona i necessària en l’actualitat. És un camp que es pot treballar dins i fóra d’Espanya i, per a demostrar este punt, han mantingut entrevistes en joves investigadors que estan immersos en els camp de les ciències pures i també de les ciències socials, tant dins com fóra del país.

Per a fer la seua investigació li han donat format de reportatge i han utilitzat la plataforma creatavist, que els permet treballar en capes i incloure vídeos, audios, fotos, textos i enllaços. És a dir que han fet ús de totes aquelles ferramentes que permet Internet per a fer periodisme en línia.

Guillermo López, l’ús de la xarxa i la política

Internet s’ha convertit en una gran plaça per als missatges polítics i quasi en una nova modalitat de míting. A les portes d’una campanya electoral, Guillermo López, professor de la Universitat de València, explica les diferències entre els vells i els nous partits, com ara Podemos, alhora d’elaborar els seus missatges amb les noves ferramentes digitals.

Posem a examen la monarquia espanyola

Examinar la imatge de la monarquia espanyola és la proposta que ens fa el professor Andreu Casero per a l’assignatura Anàlisi i Investigació de la Informació Periodística del màster de noves tendències en comunicació , dins de Màster de Noves Tendències de Comunicació de l’UJI. És un treball en el qual hem invertit bona part de les últimes setmanes ja que la manera d’abordar, de manera científica l’assumpte, ha sigut el principal repte per als tres periodistes implicats en UjiNouCom i en esta anàlisi Xavier Rubert, Amparo Sanchis i Lola Oliver.

Per això hem posat damunt la taula el que han publicat els diaris La Razón, ABC, El Mundo, El País, Público i eldiario.es. Ens hem plantejat com la premsa, en els últims mesos, ha tractat les informacions relatives al rei Joan Carles I i al rei Felip VI. El nostre objectiu és tractar de demostrar, des d’un punt de vista principalment quantitatiu, que la premsa ha suavitzat el tractament des quÈ el nou monarca va accedir al càrrec.

Silvia Marcos investiga Podemos

Podemos és la formació política revelació d’Europa. Nascuda cinc mesos abans de les últimes eleccions europees de 2014, és hui una força amb possibilitats de governar a Espanya, segons les últimes enquestes del CIS. Un fenòmen que la periodista Silvia Marcos vol desbudellar per a saber com s’ha gestat des de l’origen, com ens ha explicat a UjiNouCom. Ho farà en el treball final de màster i ens ho ha presentat en l’assignatura de Metodologia.

Per això s’ha proposat conéixer, des de la génesi, la creació de la formació que lidera Pablo Iglesias. I ara està immersa en la fase de recopilació de dades. L’interesssa saber com es gesta i triomfa des de l’anonimat per a acabar centralitzant els informatius pràcticament a diari.

L’Agència Catalana de Notícies o la territorialitat de la globalització

El buit territorial informatiu, és a dir no existir pels mitjans tradicionals, va ser l’origen i la lluita de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) com ens contà la seua subdirectora, Anna Nogué i que resumim a UjiNouCom. Un fet que pot ser tota una contradicció dins d’este món global hiperconnectat. Més encara si pensem que l’ACN és una agència online i multimèdia. Però la idea és bona, la globalització al servei del territori, al servei d’eixes notícies que passen a la vora de casa. D’això en diuen transversalitat informativa. Una societat informada és una societat més lliure. Ben al contrari del que ens passa als valencians, que en sabem molt d’apagades informatives.

Tota una aposta en favor de la marca territori, que a més, és de caràcter públic. Amb un pressupost de 3 milions d’euros, finançats al 70% per la Generalitat de Catalunya i l’altre 30% entre TV3 i Catalunya Ràdio, dóna treball a 61 periodistes.

La seua xarxa de corresponsals s’estén per totes les comarques catalanes amb l’objectiu de buscar, però amb criteri, aquella informació important per als seus habitants. D’esta manera nodreixen la xarxa de premsa i mitjans comarcals, que té un gran bagatge i tradició a Catalunya.

Un fet que permet afavorir la immediatesa per als seus clients, que no són altres que els mitjans de proximitat i també els generalistes (públics i privats, d’àmbit català i espanyol).

Però tot este localisme no està renyit amb les exigències multimèdia. Treballen amb tots els formats, com podeu vore en la seua web: paper, fotografia, àudio i vídeo.

De fet el seus redactors són super-redactors. Treballen des de casa o els llocs dels fets i saben fer de tot i ho fan sols. Tornem a la polivalència, això sí en este cas no està mal pagada.

L’exemple el tinguérem a classe de Redacció Periodística Digital del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI, on ens visita Josep Soler, que ens mostrà tot el seu equip tècnic i ens explicà de quina manera es planifica les cobertures per arribar a tots els formats.Tot un repte.

Això sí, tot i el seu esperit descentralitzador, després d’ubicar-se en els orígens a Girona, han hagut de canviar la seu central a Barcelona.

Javier Monferrer o la diversitat funcional

Porta la diversitat funcional com a bandera i ha dedicat la seua vida a treballar per a que les caracteristiques de cadascú sumen en projectes comuns. Javier Monferrer ha fet una aposta de vida per a que les diferències entre les persones ens facen més complets a tots. I ara, en el treball final de Màster de Noves Tendències en Comunicació de l’UJI, està inmers en una investigació sobre l’assumpte. Vol demostrar, també a través d’UjiNouCom, que és una aposta possible i, a més, econòmicament viable.

Javier Monferrer parla en primera persona de superacions personals ja que ell va ser el primer europeu, amb diversitat funcional en fer una beca Leonardo a Nàpols. Monferrer ara ha fet un repàs per la història del llenguatge per a recordar quan estava popularitzat el terme minusvàlid o discapacitat per a parlar de les persones amb diversitats funcionals. Després ens ha conduït per la història de la publicitat per a mostrar-nos com les empreses grans han apostat pel target que ell representa per a parlar de valor, d’idees i d’humanitat, però sobretot per a vendre marca. És el cas, per exemple de roba esportiva Nike o de la cervesa Guinness.

Juan Lozoya, cap de premsa Diputació de Castelló

Juan Lozoya explica com els mitjans de comunicació tradicionals s’estan adaptant molt lentament a l’entorn digital. Els exemples, la premsa més propera a nosaltres.

Amparo López, Twitter, xarxes socials i periodisme

Amparo López ens explica els avantatges i desavantatges de Twitter des del punt de vista periodístic. Una ferramenta que pot ser molt útil en este món de connexions globals.

Triomfar en el blog

Qui no s’ha obert un blog en els últims mesos? I no parlem només dels professionals del periodisme: esta manera d’estar en la xarxa l’han triada milers d’usuaris que volen crear opinió, o donar-la. Maria Ventura i Vanessa Pérez fan un recorregut pels blogs més interessants del nostre panorama periodístic. Ho fan dins de l’assignatura d’Innovació en Periodisme, del màster de noves tendències en comunicació de l’UJI.

Les dos periodistes expliquen a UjiNouCom què han analitzan d’aquells blogs que creen opinió en format interpretatiu, com fa Iñaki Gabilondo de dilluns a divendres a elpais.com, fins a altres de continguts més personals com el del polivalent Andreu Buenafuente. Propostes diferents d’oferir continguts i que arrosseguen cada dia milers de seguidors.

Ventura i Pérez llancen a l’audiència el repte d’estudiar les tendències actuals per a aconseguir un producte innovador i que puga ser una forma d’introduïr-se en el món de la informació periodística.

El periodisme i la polivalència dels seus professionals

El periodisme té un futur més enllà dels mitjans tradicionals. Per això apareixen nous perfiles professionals que passen per la formació renaixentista, que triomfen i ho han de fer més encara en Internet; són els periodistes polivalents. És la proposta de futur que ens comenten a UjiNouCom Tamara Gascó, Tamara Villena i Alicia Arnau per a desenvolupar la nostra feina en el futur més immediat. I ho fan dins de l’assignatura d’Innovació en Periodisme, que imparteix la professora Sara Ortells dins del màster de Noves Tendències en Comunicació de l’UJI.

Treballadors de continguts que sàpiguen desinvoldre’s en tots els formats que demana la xarxa. Que escriguen textos amb solvència, que sàpiguen enquadrar una bona fotografia, però també que tinguen un domini del vídeo i de les ferramentes de muntatge. Tot un repte de reciclatge per als professionals analògics, que s’hauran de posar el dia, i tot un repte per als nous incorporats a la professió que li han de donar una nova perspectiva per a guanyar-se un públic cada volta més entés i més expert en les noves tecnologies.